L'Educació al nostre país, compartint la mirada.

La classe a començat amb l'actualitat educativa de la Pilar i la Sara, on expossaven un cas succeït als EEUU, on un mestre per ser "guay" ha ensenyat els seus músculs als seus alumnes, treient-se la camisa. Aquest cas no hagués tingut tanta importància si no fos perquè un alumne l'ha gravat i la penjat al Youtube. La sanció imposada al mestre ha sigut deixar l'escola on impartia classes i donar part a qualsevol altre escola on volgues entrar a treballar sobre els motius per els quals va ser despatxat. Aquesta notícia ha creat un debat molt dispers on cadascú ha exposat les seves opinionsa respecte la reacció del mestre, dels alumnes, del consell i sobretot la sanció imposada.

Tot segui hem començat amb l'Educació al meu país. Aquest treball consistia en realitzar una investigació sobre les noticies educatives del nostre país i fer-ne una valoració global mitjançant un conclusió començada amb : "En general, crec que l'educació al meu país és/està..."

Personalment, me basat en les noticies següents:

-Entrevista Úrsula Oberst.

-Símbols religiosos.

-Sense llegit ni escriure fins els 6 anys.

-Tornada al "senyor"professor?

Un cop feta, l'haviem d'entregar a la professora i fer una activitat. Aquesta consisitia en fer un llistat dels temes tractats sobre l'educació. Després s'expossaven tots els temes i els anavem relacionant segons la seva categoria. I amb la mateixa frase amb la qual feiem la nostre propia conclusió, doncs fer-ne una altre, però la Paula ens volia deixar sortir a les 9h, així que aquesta última part no ha donat temps de fer-la.

Através de l'actualitat educativa d'avui he sentit una frase dita per la Paula que m'ha fet reflexionar, sobretot, perquè fins ara no pensava igual.

"Els càstigs no serveixen de res, si no reparen"

Amb això em vull referir en que han de ser reparadors per els nens que encara no poden prendre consciència per si sols dels seus errors, però la Paula m'ha fet veure que en el món dels adults també és necessari fer el mateix. Ja que la majoria d'ells o de les persones que actuen malament no son conscients dels seus errors i necessiten recapacitar o que algu els ajudi a fer-ho i a canviar.

Una de les classes més interessants, diria jo.

Avui ha sigut la nostre antepenúltima classe... ho trobaré a faltar se'ns dubte.

Adéu!