Auditori!

El divendres vam anar a l'Auditori ,situat davant mateix del Teatre Nacional de Catalunya.

Primer de toto hem assistit al museu de la música, on abans d'entrar l'Àngels ens a presentat l'experiència com si estiguéssim creant una espècie d'ambient màgic per als nens. com si entréssim en una cova on habiten els isntruments, i haviem d'entrar amb silenci i sense per cap so! Tot seguit, la guia ens a fet una visita recreada per als nens petits. He vist un isntrument que m'ha semblat molt curiós anomenat Armadillo i té al darrera un animal anomenat Chirango, es tarcta d'una espècia de mini guitarra.

El llenguatge musical sorgeix d'una necessitat d'expressió per comunicar o provocar activitats, emocions i sentiments en els éssers humans i adorar als déus, i en algunes cultures per influir sobre els animals i fenòmens naturals. La guia ha ciatat una frase que m'ha fet reflexionar:

"La música com a llenguatge només existeix mentre sona" . Veient les etapes he arribat a la conclusió que la música és un fenómen que no té un propi origen definit.

Un cop acabada la primera visita hem fet temps mentre esperàvem per entrar a veure un concert anomenat Concert de corda i descorda. Personalment, m'ha agradt moltissim perquè deixant de banda que estav dirigit per a un públic infantil i això ja és bonic de per si, les cançons que han tocat les coneixia i m'ha fet il·lusió poder-les cantar. M'ha fet pensar que hauria d'anar a veure més audicions d'aquest tipus per mi mateixa, t'enriqueixes i gaudeixes a la vegada, que més pots demanar?

Un cop acabat el concert, cadascú ha pogut marxar a casa seva però m'he quedat per demanar un programa de mà per si de cas.

ha sigut un dia molt interessant, per descomptat!

Adéu!

Escola Joan XXIII

L'activitat d'avui era una visita a l'escola Joan XXIII. És una institució privada promoguda pels Jesuïtes de Catalunya, tenen com a finalitat oferir activitats de formació en la seva triple dimensió: personal, social i religiosa.

Primer de tot ens han fet una xerrada conjunta a la sala d'actes,on ens han passat una diapositives resumint el que ens explicaven en cada moment. Bàsicament, el centre té unes propostes o finalitats concretes:

1.Formació académica (aprendre a aprendre).

2.Formació personal (aprendre a ser).

3.Formació social.

4.Formació religiosa.

També ofereixen USEE, cursos per a nens amb dificultats d'aprenentatge, el PQPI (auxiliar lampista) on nois que no tenen la ESO es preparen per tenir un titol de grau superior mitjà.

Els fets diferencials són:

-Atenció personalitazada

-Innovació pedagògica

-Innovació en TIC's

-Arrelada a l'entorn

-Treball en xarxa

El que m'ha cridat més l'atenció és el fet que educació infantil es compongui de 4 cursos: P-3, P-4, P-5 i P-6 (el que correspon a primer de pimària). Opinen que els nens als 6 anys encara no saben llegir i escriure prou bé com per començar primària, per tant, primària comença al segon.

Després, dividits en dos grups hem visitat el Cetei, on tenen un edifici adpatat a la informàtica i obert al barri, tot seguit hem anat a les classes amb els nens i les seves mestres. Cada classe tenia 12 nens, fent l'activitat que pertocava, molt tranquils i centrats, cap s'ha despistat per el fet que estiguessim allà observant-los.

L'experiència m'ha agradat moltissim! Espero que no sigui l'unica visita a una escola infantil.

Adéu!

Biblioteca Nou Barris!!

Com activitat educativa, el meu grup compost per la Marta, Mónica i jo hem triat anar a la biblioteca de Nou Barris per poder sentir com una noia explica un conte sobre Antonio Tàpias i la seva vida. La noia l'explica mitjançant fotografies d'ell, de la seva casa, dels seus hobbies, i sobretot, dels seus quadres juntament amb les tècniques que feia servir i els seus estris de feina.

El conte m'ha semblat molt interessant i útil, ja que ha fet participar amb preguntes sobre les fotografies que ensenyava, els feia raonar amb ella, utilitzant el sentit comú i els seus coneixements. Un cop acabat, passa a fer una activitat relacionada amb el tema. La noia els dona material de diferents formes i mides, amb els quals, els nens han de fer-los servir experimentant amb els relleus i les textures pintant a sobre d'un full blanc amb ceres de colors. Els nens en tot moment se'ls a vist molt participatius i actius, per el que he pogut percebre, tant les pares com els fills han sortit bastant contents. Es podria dir que s'en poden anar a dormir amb alguna cosa més sapiguda.

Des del meu punt de vista aquesta activitat ha servit per donar la oportunitat als nens de conèixer un autor vinculat amb la pintura. I alhora possicionar-se en aquest art i les seves técniques. A més, nosaltres també hem pogut fer l'activitat!!

Adéu!

Fundació Miró

Ahir vam visitar la Fundació Miró per la tarda, està situada a Montjuïc, davant d'un teatre romà a l'aire lliure. I tot ell envoltat de naturalessa.

Aquest aritista va néixer a Barcelona al 1893 i va morir el 25 de desembre del 1983. La seva fundació va ser creada després de la seva mort, al 23 de gener del 1986.

Per ordre de llista estavem dividits en tres grups, jo corresponia al segon. Només entrar ens van dunar uns audioguies per sentir les explicaciones dels quadres i escultures del museu. Tot i que no teniem guia, la Laura es va fer càrreg del nostre grup i anava activant els quadres que ella volia sentir juntament amb la resta. Hi havien quadres que em sonaven de veure'ls en morals, cartells publicitàris, etc, però hi havien d'alters que no els entenia, és on m'he adonat de la meva falta d'expressiò i comprensió plàstica. Però amb els audioguies amb vaig fer una idea de la trajectoria progressiva de Joan Miró. Em va fascinar la forma com expressava a la dona i els seus sentiments envers la Guerra Civil.

El dramatisme i la tensió de la figura, predominen a partir del 1934. Tenia un pressentiment de la catàstrofe de la Guerra Civil, d'aquí l'angoixa tràgica anomenada Pintures salvatges, on pintava personatges en forma de monstres per expressar la mort davant la innevitable guerra.

Més endavant comença a pintar obres consolidades en un llenguatge poètic, trebala amb séries de constel·lacions. Amb un tras fi i regular. Prén coma personatge principal a la dona, en moltes de les seves obres més actuals.

Personalment les obres que em van agradar més són:

-ocell solar (guarda l'aparença)

-ocell lunar (semblança amb el món mironià)

-Parella d'enamorats dels jocs de flors de l'atmetller, fet amb resina sintètica pintada.

-Estela de doble cara ( gres i esmalt)

-Dona (bronze)

-dibuix-collage

-L'ampolla de vi (oli damunt de tela)

-Tot és il·lusió, potser

-El diamant somriu al crepuscle( nova harmonia fruit del terrestre)

-L'estel matinal

-Personatge davant el sol (acrílic damunt tela)

-Pagès català al clar de la lluna

-Maig 1968

Són algunes de les obres que em van fer pensar i relfexionar en l'art de la pintura de Miró, ens els seus traços, la seva expressivitat, força, temors, etc.

Aquest museu, per fer una excursió amb els nens, caldria treballar abans amb ells a l'autor i algunes de les obres, i portar-los a visitar obres detallades perquè puguine veure per ells amteixos la grandessa del autor i de l'art indenfinit.

Ha sigut un dia profitós!

Naturpark

El dilluns 16 de novembre vam fer una visita a Naturpark, és un jardi de cordes situat Cerdanyola. La Pilar ens va portar en cotxe a la Míriam i a mi. Un cop vam arribar vam signar la llista i vam anar cap a la caseta dels monitors per col·locar-nos en gups. Primer de tot ens van ensenyar a posar-nos els arnessos,ben lligats que no sigui cas que caiguem! Després vam veure com un monitor ens ensenyava a fer sevir totes les "atraccions", tot seguit, ens hi vam pujar nosaltres per fer pràctiques, abans de pujar-nos a les més perillosos i dificils.

Un cop fetes, cadacú es va anar al color que es veies capàs de fer, cada atracció tenia un color segons el seu nivell de dificultat. Els colors eren el verd, el blau, el taronja, el vermell i el negre. Jo només em vaig veure capaç de pujar al verd i al blau, i amb aquest últim ja en vaig tenir suficient. Era conscient que em costaria acabar el recorregut, però era qüestió de superar-me, no se quan podré tornar a tenir una expriència com aquesta, i ,tot i que vaig tenir por en tot moment, la sensació de satisfacció que sento ara, no la canviaria. No m'he fet enrera davant les meves pors, si no que més aviat, les he afrontat. Cal dir que a l'última part del recorregut em va agafar pánic, perquè era conscient que estava cansada, no tenia les mateixes forces del principi però si que tenia molta més por. Però gràcies als ànims de les meves companyes i del professors Juanjo vaig aconseguir acabar-ho!

Aquesta sortida tenia com a finalitat reflexionar sobre com podriem fer una excursió així amb els nens petits. Abans de tot hauriem d'estar segurs que el centre té una asseguransa de risc per qualsevol accident, després anar un bon nombre de professors o monitors equivalent al número de nens que hi vagin, aproximadament 15 nens per cada dos professors, diria jo.

Aquesta acitivitat l'he vist com una forma de prendre consciència als nens dels riscos però a la vegada de la seguretat amb la que es poden fer aquests jocs, és a dir, els nens en aquests llocs aprenen a coordinar els braços i les cames, a pensar com fer el circuit i tenir sentit comú i consciència del que estan fent. I estar satisfets i contents amb ells mateixos d'aconseguir-ho o com a mínim intentar-ho.

Va ser un gran dia, tot i els dolors que tenia l'endemà de tant d'esforç físic!

Ho tornaria a repetir, se'ns dubte!

Adéu!