Naturpark

El dilluns 16 de novembre vam fer una visita a Naturpark, és un jardi de cordes situat Cerdanyola. La Pilar ens va portar en cotxe a la Míriam i a mi. Un cop vam arribar vam signar la llista i vam anar cap a la caseta dels monitors per col·locar-nos en gups. Primer de tot ens van ensenyar a posar-nos els arnessos,ben lligats que no sigui cas que caiguem! Després vam veure com un monitor ens ensenyava a fer sevir totes les "atraccions", tot seguit, ens hi vam pujar nosaltres per fer pràctiques, abans de pujar-nos a les més perillosos i dificils.

Un cop fetes, cadacú es va anar al color que es veies capàs de fer, cada atracció tenia un color segons el seu nivell de dificultat. Els colors eren el verd, el blau, el taronja, el vermell i el negre. Jo només em vaig veure capaç de pujar al verd i al blau, i amb aquest últim ja en vaig tenir suficient. Era conscient que em costaria acabar el recorregut, però era qüestió de superar-me, no se quan podré tornar a tenir una expriència com aquesta, i ,tot i que vaig tenir por en tot moment, la sensació de satisfacció que sento ara, no la canviaria. No m'he fet enrera davant les meves pors, si no que més aviat, les he afrontat. Cal dir que a l'última part del recorregut em va agafar pánic, perquè era conscient que estava cansada, no tenia les mateixes forces del principi però si que tenia molta més por. Però gràcies als ànims de les meves companyes i del professors Juanjo vaig aconseguir acabar-ho!

Aquesta sortida tenia com a finalitat reflexionar sobre com podriem fer una excursió així amb els nens petits. Abans de tot hauriem d'estar segurs que el centre té una asseguransa de risc per qualsevol accident, després anar un bon nombre de professors o monitors equivalent al número de nens que hi vagin, aproximadament 15 nens per cada dos professors, diria jo.

Aquesta acitivitat l'he vist com una forma de prendre consciència als nens dels riscos però a la vegada de la seguretat amb la que es poden fer aquests jocs, és a dir, els nens en aquests llocs aprenen a coordinar els braços i les cames, a pensar com fer el circuit i tenir sentit comú i consciència del que estan fent. I estar satisfets i contents amb ells mateixos d'aconseguir-ho o com a mínim intentar-ho.

Va ser un gran dia, tot i els dolors que tenia l'endemà de tant d'esforç físic!

Ho tornaria a repetir, se'ns dubte!

Adéu!