Fundació Miró

Ahir vam visitar la Fundació Miró per la tarda, està situada a Montjuïc, davant d'un teatre romà a l'aire lliure. I tot ell envoltat de naturalessa.

Aquest aritista va néixer a Barcelona al 1893 i va morir el 25 de desembre del 1983. La seva fundació va ser creada després de la seva mort, al 23 de gener del 1986.

Per ordre de llista estavem dividits en tres grups, jo corresponia al segon. Només entrar ens van dunar uns audioguies per sentir les explicaciones dels quadres i escultures del museu. Tot i que no teniem guia, la Laura es va fer càrreg del nostre grup i anava activant els quadres que ella volia sentir juntament amb la resta. Hi havien quadres que em sonaven de veure'ls en morals, cartells publicitàris, etc, però hi havien d'alters que no els entenia, és on m'he adonat de la meva falta d'expressiò i comprensió plàstica. Però amb els audioguies amb vaig fer una idea de la trajectoria progressiva de Joan Miró. Em va fascinar la forma com expressava a la dona i els seus sentiments envers la Guerra Civil.

El dramatisme i la tensió de la figura, predominen a partir del 1934. Tenia un pressentiment de la catàstrofe de la Guerra Civil, d'aquí l'angoixa tràgica anomenada Pintures salvatges, on pintava personatges en forma de monstres per expressar la mort davant la innevitable guerra.

Més endavant comença a pintar obres consolidades en un llenguatge poètic, trebala amb séries de constel·lacions. Amb un tras fi i regular. Prén coma personatge principal a la dona, en moltes de les seves obres més actuals.

Personalment les obres que em van agradar més són:

-ocell solar (guarda l'aparença)

-ocell lunar (semblança amb el món mironià)

-Parella d'enamorats dels jocs de flors de l'atmetller, fet amb resina sintètica pintada.

-Estela de doble cara ( gres i esmalt)

-Dona (bronze)

-dibuix-collage

-L'ampolla de vi (oli damunt de tela)

-Tot és il·lusió, potser

-El diamant somriu al crepuscle( nova harmonia fruit del terrestre)

-L'estel matinal

-Personatge davant el sol (acrílic damunt tela)

-Pagès català al clar de la lluna

-Maig 1968

Són algunes de les obres que em van fer pensar i relfexionar en l'art de la pintura de Miró, ens els seus traços, la seva expressivitat, força, temors, etc.

Aquest museu, per fer una excursió amb els nens, caldria treballar abans amb ells a l'autor i algunes de les obres, i portar-los a visitar obres detallades perquè puguine veure per ells amteixos la grandessa del autor i de l'art indenfinit.

Ha sigut un dia profitós!