L'última classe i La ciutat dels pous.

Hem començat la classe amb una imporvització inesperada. La Marta ens ha explicat el seu conte que no havia pogut fer-ho abans, La ciutat dels pous. Ho ha fet molt tranquil·la i centrada en el que deia però ha dit algunes paraules incorrectes com "pos" i "llavons". I per el meu gust amb el temps que ha tingut per preparar-se'l, l'última frase i la més filosòfica l'hauria d'haver dit de memòria.

Seguidament la Paula ens ha repartit l'última treball que hem fet, L'educació al nostre país, i estic satisfeta amb la meva nota. Crec que tot ho hem estat perquè no hem fet cap comentari al respecte.

Tot seguit ens hem fet les entregues del nostre amic invisible, a mi m'havia tocat l'Aída i jo li he tocat a la Silvia. La veritat és que m'ha fet il·lusió que me l'hagi fet ella especialment perquè li tinc molt de carinyo.

M'agrada la meva classe, la meva tutora i el bon rotllo que s'hi respira. En tot moment ens hem respectat i ajudat, ens hem esforçat per entendre'ns i coneixer-nos molt més. Tot i que no pot ser, m'hagués agradat quedar-me amb el meu grup durant tot l'any.

Sobretot anyoraré a la Mónica, que no la veurem més per les classes, amb el seu somriure ni les seves fraces típiques que la caracteritzen tant.

"En el pot petit hi ha la bona confitura"

Fins un altre!

Bon Nadal i Feliç Amny Nou 2010!!

Andrea Huertas Vidal

S'apropa el gran comiat.

El divendres passat vam tenir la nostre penúlima classe de seminari amb la nostre tutora Paula. Vam sentir el conte del Camperol i el diable, explicat per en Cristian. Per el meu gust, ho va fer bastant bé, cal dir que em va suptar veure'l nerviós, ja que a simple vista sembla un noi molt tranquil. Seguidament, l'Aída i ell, van fer l'actualitat educativa. Ens van explicar una notícia sobre la polèmica creada sobre ensenyar a llegir i escriure als 5 o als 6 anys. Tot i que la notícia era molt bona i podria haver sigut un gran debat, penso que no és va organitzar correctament i això va provocar que es veies poc preparat per part seva. Per a fer el debat ens vam dividir en dos grups on cadascu representava un consell que havia d'aconseguir convencer a una directora ( la Paula) per imposar l'ensenyament adient a la seva nova escola. El meu grup havia de defensar l'ensenyament electroescriptura a infantil. Tots dos bàndols haviem de tenir cinc arguments com a mínim. Els nostres eren:

-En aquesta etapa els nens tenen més habilitat per aprendre.

-Si els nens aprenen més habiat a llegir i a escriure, quan passin a primària es podràn centrar en reforçar altres matèries.

-Com a nens que són podem relacionar l'aprenentatge amb jocs. dances,etc.

-A través d'aquestes tècniques podem fer que el nen es senti motivat i interessat per aprendre més encara.

-Com més habiat els mestre ensenyem als nens en aquest àmbit, més abans podrem captar alguns problemes com la dislexia o la dislàlia i corregi-los.

Després l'altre grup van di les seves i així vam poder ensinsar-nos en un debat bastant més educat que els primers que vam fer. Al final la Paula no es va poder decantar per els un sol bàndol ja que hi havien arguments que els semblaven interessants d'ambos grups.

Amb la reflexió que em quedaria d'aquest dia és que a classe tindrem 25 alumnes i cadasun amb un nivell diferent i com a mestres hem d'aprendre a atendre a la diversitat.

Doncs bé, ens queda un dia més de seminari i espero que sigui intens.

Adéu!

L'Educació al nostre país, compartint la mirada.

La classe a començat amb l'actualitat educativa de la Pilar i la Sara, on expossaven un cas succeït als EEUU, on un mestre per ser "guay" ha ensenyat els seus músculs als seus alumnes, treient-se la camisa. Aquest cas no hagués tingut tanta importància si no fos perquè un alumne l'ha gravat i la penjat al Youtube. La sanció imposada al mestre ha sigut deixar l'escola on impartia classes i donar part a qualsevol altre escola on volgues entrar a treballar sobre els motius per els quals va ser despatxat. Aquesta notícia ha creat un debat molt dispers on cadascú ha exposat les seves opinionsa respecte la reacció del mestre, dels alumnes, del consell i sobretot la sanció imposada.

Tot segui hem començat amb l'Educació al meu país. Aquest treball consistia en realitzar una investigació sobre les noticies educatives del nostre país i fer-ne una valoració global mitjançant un conclusió començada amb : "En general, crec que l'educació al meu país és/està..."

Personalment, me basat en les noticies següents:

-Entrevista Úrsula Oberst.

-Símbols religiosos.

-Sense llegit ni escriure fins els 6 anys.

-Tornada al "senyor"professor?

Un cop feta, l'haviem d'entregar a la professora i fer una activitat. Aquesta consisitia en fer un llistat dels temes tractats sobre l'educació. Després s'expossaven tots els temes i els anavem relacionant segons la seva categoria. I amb la mateixa frase amb la qual feiem la nostre propia conclusió, doncs fer-ne una altre, però la Paula ens volia deixar sortir a les 9h, així que aquesta última part no ha donat temps de fer-la.

Através de l'actualitat educativa d'avui he sentit una frase dita per la Paula que m'ha fet reflexionar, sobretot, perquè fins ara no pensava igual.

"Els càstigs no serveixen de res, si no reparen"

Amb això em vull referir en que han de ser reparadors per els nens que encara no poden prendre consciència per si sols dels seus errors, però la Paula m'ha fet veure que en el món dels adults també és necessari fer el mateix. Ja que la majoria d'ells o de les persones que actuen malament no son conscients dels seus errors i necessiten recapacitar o que algu els ajudi a fer-ho i a canviar.

Una de les classes més interessants, diria jo.

Avui ha sigut la nostre antepenúltima classe... ho trobaré a faltar se'ns dubte.

Adéu!

Cinefòrum i Els tres pels d'or del diable

Ahir vam iniciar la classe amb l'entrega dels treballs de Com eren els meus mestres. Un cop comentat el treball, vam iniciar el cinefòrum sobre la pel·lícula Billy Elliot, vista el divendres passat on se'ns va repartir un dossier informatiu sobre el tema en concret. Junt amb aquest dossier i les preguntes adjuntes, haviem de divir-nos en grups, contestar-les i possar-les en comú. En aquest debat van sortir molts temes, com la igualtat entre home i dona, les difer`pencies de gènere, el paper dels pares davant la derminació del génere del seu fill, etc.

Tot seguit la nostre companya Paula ens va explicar el seu conte, estava motl nerviosa però així que li va tocar fer-ho, se'ls va menjar i ho va fer prou bé. El conte era Els tres pels d'or del diable, mentre l'explicava ens feia a nostres protagonistes recreant les escenes corresponents. Així se'ns va fer més divertit i pràctic a tots.

Al llarg de la classe la professora ,basant-se com exemnple en Billy Elliot, va dir que els nens descriuen els dolors físics però amaguen els emocionals. També vam arribar a la conclusió que tot i que la natura no t'hagi donat un do, amb esforç ho pots aconseguir. Aquesta última reflexió seria la frase del dia.

Adéu!

Billy Elliot.

Avui hem tingut l'oportunitat de reviure Billy Elliot, una gran pel·lícula. Tracta sobre un noi que viu amb el seu pare, el seu germà gran i la seva avia malalta. Tot i l'escut que es posa, mitjançant parlant amb insults, crits o fent boxeo. Té una part tendre que per por a la reacció de la seva família, no la treu. Però coneix a una ex ballarina de ballet, que actualment fa classes al mateix gimnàs on ell practica el boxeo. És ella qui li obra les portes i li ensenya aquest nou món, on ell l'aprofita per alliberar totes les tensions que viu a casa, al treball del seu pare, l'escola, etc.

El pare ho descobreix i tot i que al principi es barallen perquè no està ben vist que un nen balli, acab descobrint que és el somni del seu fill. És aleshores quan el pare veu que no és una tonteria més del seu fill i desideix ajudar-lo, per això l'inscriu en una escola on ha de fer una prova abans d'entrar. Arriba el dia i quan Elliot es presenta davant dels jutjes es posa molt nerviós i li costa reaccionar, però acosnegueix deixar la ment en blanc i guiar-se al ritme de la música i el que li dicta el seu cor. Deixa als jutjes impresionats, estava clar que no s'esperaven una actuació així.

Però dins dels vestuaris és sent amenasat per un nen que es seu massa aprop seu i recciona amb violència. Fan cridar al pare per explicar-li els fets, un cop advertit, li pregunten que sent quan balla. És aquí on obre el seu cor del tot i descriu de totes les formes possibles la llibertat, la tranquil·litat, l'esvaiment, sent que desapareix i que només està ell. Aquesta descripció és la clau de la seva incorporació a l'escola de ballet. Uns anys més tard, recull tots els esforços per arribar fins on és, protagonitzant el ballet del Llac dels cignes, davant de tot el públic, en especial del seu pare, germà i el seu millor amic de l'infància.

És d'aquestes pel·lícules que mentre la veus o després de fer-ho, et sens capaç de superar qualsevol obstacle i aconseguir els teus somnis si ho vols amb tota l'ànima. Quan es vol algu de debò se de lluitar per tenir-ho. No hi ha compensació més gran que fer i viure el que vols.

La recomano per a tots aquells que de vegades se senten incapaços de fer front a les adversitats.

Adéu!

Exposició setmana d'activitats extraordinàries

Després de molts intents per a fer-ho per que l'ordinador se'ns penjava, les imatges no es veien bé, les veus no s'entenien i sobretot que no ho guardavem adequadament... Hem aconseguit fer la película per a la nostre exposició del dimarts. En ella, la Marta, la Mónica i jo exposem els valors educatius i les aportacions com a persona al llarg de la setmana. Ho hem creat relacionant els valors i les aportacions amb imatges, per facilitar de forma més clara i comprenssiva l'explicació.

Espero que us agradi, ens a costat moltissim així que tingueu compassió de nosaltres, no?

Aquesta pel·lícula no hagués sigut possible sense les aportacions de:

Marta i Mónica a les veus.

Andrea suport técnic.

Mónica suport fotografic.

Marta suport afectiu.

Gràcies!

Adéu!

La primera ventafocs i Àgora

Em començat la classe parlant sobre els problemes de tenir tants treballs i tan poc temps. Després com teniem dubtes sobre el pròxim treball de l'Educació al meu país, els em aclarit i ja tinc una idea apròximada sobre la seva realització. Seguidament, em comentat Àgora, una pel·lícula que encara està als cinemes i l'haviem de veure. Tot i que hi ha gent que per diverses raons no l'han pogut veure, els altres l'hem comentat i han sortit opinions diverses, alguns els ha agradat molt, altres els ha decepcionat o s'esperaven més. Pot ser que sigui per les condicions en les que l'hem vista, és a dir, si ens l'hem baixat i no es veia bé o directament em anat al cine per veure-la amb alta qualitat.

A continuació, em comentat la nostre activitat educativa que haviem de fer el dimecres passat, en la qual jo i les meves companyes Marta i Mónica vam anar a la bilbioteca, tal i com he dit en altres entrades.

I quan ja no teniem res més a comentar i ja creiem que podiem marxar a fer els nostres treballs, la Laura havia d'explicar el seu conte, anomenat La primera ventafocs, on intervenen personatges de la mitologia egípcia com Iris i Osiris.

Un cop acabat, cadascú ha marxat a fer els seus treballs en grup o el que necessitin fer.

Això és tot amics!

Adéu!

Epaminondes!

Només començar la classe, la Paula ens ha repartit el dossier cinematogràfic de Billy Elliot. Tot seguit, hem comentat molt per a sobre la setmana extraordinària, remarcant quan era l'entrega i aclarint els dubtes que ens surgien sobre el tema. A continuació l'Aída ens ha explicat el seu conte anomenat Epaminondes, valent-se de dibuios fets per a ella per fer més amena i divertida la narració. M'ha semblat molt valenta i centrada, es veia que estava gauditn fent-ho i en cap moment ha dubtat referit al que explicava. És un dels millors contes que he sentit en aquest seminari.

Després ens ha entregat els treballs d'Educació i vida quotidiana, en el qual he tret un 8'75, cal dir que m'ha fet molta il·lusió i m'he sentit valorada en aquest sentit.

com ens va dir el dia anterior aquesta classe consistiria en deixar-nos temps per poder progressar en la nostre exposició sobre l'EMEE. Així ha sigut, les meves companyes Mónica, Marta i jo ens hem dirigit a la sala d'informàtica per comensar-ho, però que no teniem les fotografies per relacionar els nostres valors i aportacions, doncs hem decidit escriure'ls en papaer i quedarem un altre dia per gravar-ho i juntar les imatges.

Frase del dia: "Entre músics, artístes i altres habilitats sou un grup molt profund" .És una cita de la professora després de coneixer les nostres habilitats en la música, entre altres coses.

Adéu!

Educació i vida quotidiana

La classe passada vam entregar el treball d'Educació i vida quotidiana. Avui l'hem comentat a classe però abans, cadascu individualment, ha fet la fitxa que després comentariem per grups. Es tractava d'escriure tots els valors que hi sorten reflectits, escollir el nostre capítol preferit i fer una pregunta referent al llibre. Un cop fet, ens hem situat per grups, segons la pregunta que habiem de treballar. Tot seguit el nostre grup ha llegit tots els valors que s'han recollit de tots els nostres companys. El grup 2 ha dit els capitols més votats els ha comentat, a continuació el grup 3 ha llegit les preguntes de cadascun de nosaltres i les ha analitzat de forma col·lectiva.

La Lorena ha comentat el seu assaig preferit, Vermell i blau. I d'aqui la professora ha tret una reflexió interessant: " Hem de ser capaços de dubtar de forma positiva del que sentim i vivim". Jo he comentat l'assaig de Les matemàtiques i els pirates, del qual també n'hem fet una reflexió: "Ensenyant, s'aprèn el doble. Ensenya i aprendre van junts". Com a professors tenim una responsabilitat sobre els nostres alumnes però tenen els seu limit, no hem de deixar que ens afecti a la nostre vida privada.

Acabada l'activitat, la Meritxell ens ha explicat el seu conte, El present sempre guanya. Mentre ho feia ha dit una frase que m'ha agradat: "Escriure és fer passar les paraules en fila india, en un ordre i sentit". Cal dir que li ha costat concentrar-se, ha començat bé però s'ha relaxat i s'ha quedat en blanc però amb esforç i paciència ha pogut acabar-ho.

Aquest ha sigut el nostre dia de seminari.

La frase clau d'avui és: "Tot professor ha de prendre consciència del treball que mana als seus alumnes".

Això és tot!

Adéu!

Fi del món cinéfil

Tal i com diu el títol avui s'han acabat d'expossar les pél·lícules restants.

-El Crisitian ens ha exposat Los niños de Haung Shi, la qual ha sigut la guanyadora per votació. ens ha ensenyat el trailer i com ha dit que tenia parts romàntiques doncs la veure segurissim!

-La Meritxell i la Laia han escollit Fuerte Apache, la qual fins que no l'han explicat, creia que era infantil. Ho han fet força bé, han estat ben comprenetrades.

-La Mónica amb Rebelión en el aula, que no només m'ha semblat una bona pel·lícula sinó que també ho tenia molt ben preparat i aixó s'ha agreït més. Ja que estava molt vinculada a la escollida per la Iolanda, doncs ha proseguit ella amb Mentes peligrosas. Aquesta és l'única que ja havia vist ,de els explicades avui. Aixi que la recomano!

-I per últim nosaltres, la Marta i jo, exposant Los chicos del coro, mostranr primer un tràiler perque tinguessin una idea de les veus prodigioses d'aquests nens i després hem fet un llarg resum i hem citat els rpemis i les nomincaciosn d'aquesta magnífica pel·lícula.

Tot seguit, teniem conte i actualitat educativa:

-La Iolanda ens ha explicat El molinet màgic. És com un conte infantil amb la finalitat de que els nens es facin una idea sobre els raons per la qual la mar és salada. M'ha deixat meravellada amb la naturalitat i la tranquil·litat amb que ho ha fet. Cada cop els explican millor.

-L'Ana i la Laura han presentat la seva notícia sobre Impossar el català a les universitats. En comtes de fer un debat sobre el tema, ens hem organitzat per parelles i hem pensat alguns eslogants per posar-los a la postals publicitàries que es reparitan a les facultats. Entre tots hem votat les preferides i han sortit guanyadores dues:

1. El català es gradua, de la Sílvia i la Lorena
2. La nostre llengua és el nostre futur, de la Marta i la Iolanda.

Després de tota una cessió educativa hem arribat a la conclusió que "els alumnes no són els únics que poden evolucionar amb una bona educació, sinó que els mestres també".

Però la frase amb la qual hem quedaria avui és: "donar efecte als nens és important per a la seva educació". A vingut al cas, després de sentir una noticia sobre un experiment realitzat amb dos ximpanzes. Un convivint amb una mare de veritat, que li donava carinyo i amor i l'altre amb un peluix que simulava la seva mare, la qual només li donava de menjar. aquest últim acabava morint per la falta d'efecte matern.

Tot i la quantitat de feina que teniem que fer, hem sortit abans i això cal recarcar-ho!

Adéu!

Mòn cinèfil

Avui hem fet una mica de tot, com aquell que diu.
S’ha començat amb l’actualitat educativa de la Iolanda i jo, tractàvem el tema sobre la proposta de canvi dels noms de vacances de Nadal i setmana Santa. La meva companya ha exposat el tema i després jo he procedit a presentar el debat i fer tot el que cal per fer-ho. Personalment crec que no ha anat del tot malament, tot i que la classe estava una mica adormida.
Després la Paula ens ha donat un fullet educatiu on surt les activitats extraordinàries que farem d’aquí a dues setmanes, del 16 al 20 de novembre. Seguidament l’Ana Montserrat ens ha explicat el seu conte, La botiga dels records, cal dir que ho ha fet amb molts tranquil·litat, com si ho fes cada dia o estigues mantenint una conversa amb alguna de nosaltres. El conte m’ha encantat, és molt realista i profund.
I el tema d’avui ,principalment, era explicar pel·lícules. Han començat l’Aida i la Sara López amb Matilde, hem vist l’inici del film i ens l’han explicat amb detall. Han prosseguit la Laura i l’Ana amb El Niño del pijama a rallas, la qual prové d’un llibre que me l’he llegit i m’ha impactat molt. Amb la Silvia i la Lorena hem vist un tràiler de La lengua de las Mariposas, m’ha semblat molt profunda i molt ben explicada. Després la Paula ,amb molt d’esforç i valor, ens ha explicat Ágora, però com que està als cinemes no hem sabut el final. Després La Ola amb la Pilar, una història basat en un exercici d’autarquia que acaba sortint de les classes.

Com els temps se’ns a acabat ho hem deixat aquí.Cal afegir que després de cada presentació puntuàvem la pel·lícula i l’exposició.

El pròxim dia exposaran els restants. Hi ha una frase que va dir la Paula, referen a l’última pel·lícula, que hem va fer tenir por. “Tot el que ensenyem als nostres alumnes, surt de l’aula i té unes conseqüències.” No era conscient que ser mestre infantil tingués tantes responsabilitats.
I una altre frase molt encertada: “Moltes vegades pensem i som com els altres volen que ho fem”

Adéu!

Classe intensa!

Després d'escoltar diferents contes, avui m'ha tocat a mi! Es diu Eros i Psique. Una història d'amor que fa front a les adversitats de la vida.

Portava tot el dia molt nerviosa, el cas és que hem sabia el conte però estava tant preocupada per que s'ha m'entenguès que tenia petits"lapsus"en el relat. I al final ni he controlat la vocalització, ni la rapidessa i no he aconseguit explicar -lo bé. Aix!

Tot seguit hem començat amb la presentació dels nostres blogs. De fet, excepte alguns blogs claus, la resta els faltava alguna part de la pauta que la Paula ens va donar per fer-ho. Entre ells estava el meu, que per cert, quan l'he anat a expossar no estava a la llista, ja que els seminaris són de 14 i amb mi fem 15 doncs no està modificat. aleshores he tingut que entrar al meu através de blogger.com. Tots hem llegit alguna de les nostres entrades i si havia algu que tenia dubtes sobre la realització d'alguna cosa referent al blog, doncs era lliure de preguntar-ho.

Tot i que hem començat fent-ho molt pausadament, la final ,els ultims blogs s'han expossat més ràpid perquè se'ns venia el temps a sobre. Tots els blogs hem tenien a mi de seguidora i el que m'ha soptat és que els fés il·lusió, m'han agradat les sevs reaccions.

Bueno, doncs acabem amb la frase del dia:

"És més dificil reescriure el que ja està escrit".



Adéu!

Si debatim, fem-ho bé!

El dimarts es va fer una sessió informativa a l’auditori de la facultat i no es va fer seminari.
Per tant, tenim feina endarrerida!
La Silvia ens a explicat un conte anomenat L’últim metro de la matinada, que personalment no només ha aconseguit que ho anés imaginant sinó que m’hagués quedat escoltant més estona estava intrigada en com seguia aquesta parella.
La Pilar amb molts nervis a aconseguit explicar-nos prou bé Lilo, la historia d’un poble sense nom però que li posen Lilo en honor a un nen que tot i no poder parlar aconsegueix jugar a les endevinalles com la resta dels nens. No només ha donat una lliçó als habitants del poble, pares i fills, sinó que ha fet un esforç de superació personal.

Després la Meritxell i la Laia han exposat la seva notícia educativa, Educació garantirà la prioritat del català als llibres digitals. Aquest tema ha aconseguit que debati quasi tots, no bé però ho hem fet, hi ha gent que segueix sense parlar però crec que ho acabaran fent. Per la meva part no em puc resistir a parlar i opinar, són temes dels que he sentit i m’interessen.

I... se'ns ha acabat el temps, ho hem agut de deixar aquí!

Avui hauriem d'haver presentat alguns blocs però no ha pogut ser.

Adéu!

Reflexió

La classe d'avui es podria resumir en dues paraules: reflexionar i millorar. I això per què?

Doncs perquè amb el treball que em entregat de Com eren els meus mestres, em fet un viatge al passat recordant els nostres professors i reflexionant sobre ells, el que ens han aportat i tenir un exemple de com volem o no, ser.

Millorar, per el fet que, si hi ha algun especte del teu passat que no ho has viscut gaire bé, sapiguent-hi on ha estat el teu error, el pots millorar. De fet, el conte que ens ha explicat la Lorena Rodríguez, anomenat Conte dins un conte, també deixa com una reflexió sobre el fet de buscar els tres peus al gat o anar a buscar lo que no tenim, és a dir, no em de viure pendent dels nostres temors ni molt menys buscar-los, perquè ja vindran sols, el que em de fer es viure el dia a dia el millor que poguem perque sino no aprofitem la vida, pensant en els perills que tenim a la cantonada, quan de veritat en succeeixi algu, ens empanadirem de viure amb pos.

Adéu!

Un Bon Inici!

Per avui haviem de portar llegit els Criteris per a l'elaboració i presentació de treballs, i entregar el treball La Biblioteca : revistes educatives, em anat dient per ordre noms de revistes infantils i la Paula les ha escrit a la pissarra. Avui comencaven els contes i els debats. El conte d'avui l'ha explicat la Sara López i es titulava el Mite de Persefuna, és de la mitologia grega, de fet no només ho ha explicat correctament , amb ordre i amb bon vocabulari sino ho ha gaudit. Li he preguntat si li agradava aquests mites grecs i clarament a dit que si.

Després la Sílvia vives, la Lorena Rodríguez i la Paula Centeno han exposat el seu debat sobre El nou calendari escolar al setembre de 2010, ens han repartit un resum de la notíca extreta del País i després l'han explicat elles, al debat ens hem divit en tres grups: professors, alumnes i pares o família; elles feien de mediadores. Al principi estavem descentrats no sabiem ben be quan entrava cadascu o el seu torn, però em anat fent que fluis i al final no ha sortit tan malament. Això si, despres em dit els aspectes que es poden millorar i els positius.

M'agradat bastant això del debat, no només ens informem de l'educació sinó tenim l'oportunitat de debatir els temes que sorgeixen, tot i que no canviem res però expossem el que pensem, amb educació i respectes, és clar.

Ha sigut un bon inici, tot i ser les primeresen exposar dos treballs que mai haviem fet, ho han fet prou bé.

Adéu!

Presentació seminari

El dimarts passat vam tenir la primera classe de seminari, vaig conéixer la nostre tutora, Paula Mayoral.
Ens vam presentar cadascu mitjançant les nostres claus; haviem de saber quines eren de cada un i tot seguit, dir qui erem, que haviem estudiat anteriorment, si treballabem, per que voliem fer educació infantil i per últim dir 3 característiques pròpies. Així ens vam conèixer tot el grup, de fet, m'agrada el meu grup, hi ha molta varietat, moltes idees i opinions diferents i crec que podrem aprendre bastant d'aquestes classes.

Per la pròxima classe hem de portar un objecte educatiu i escriure un redacció a mà sobre què és educar? I, perquè volem ser mestres?

A part de llegir tots els dossiers que ens ha donat i preguntar coses que no tinguem clares el pròxim dia.

Adéu!