L'última classe i La ciutat dels pous.

Hem començat la classe amb una imporvització inesperada. La Marta ens ha explicat el seu conte que no havia pogut fer-ho abans, La ciutat dels pous. Ho ha fet molt tranquil·la i centrada en el que deia però ha dit algunes paraules incorrectes com "pos" i "llavons". I per el meu gust amb el temps que ha tingut per preparar-se'l, l'última frase i la més filosòfica l'hauria d'haver dit de memòria.

Seguidament la Paula ens ha repartit l'última treball que hem fet, L'educació al nostre país, i estic satisfeta amb la meva nota. Crec que tot ho hem estat perquè no hem fet cap comentari al respecte.

Tot seguit ens hem fet les entregues del nostre amic invisible, a mi m'havia tocat l'Aída i jo li he tocat a la Silvia. La veritat és que m'ha fet il·lusió que me l'hagi fet ella especialment perquè li tinc molt de carinyo.

M'agrada la meva classe, la meva tutora i el bon rotllo que s'hi respira. En tot moment ens hem respectat i ajudat, ens hem esforçat per entendre'ns i coneixer-nos molt més. Tot i que no pot ser, m'hagués agradat quedar-me amb el meu grup durant tot l'any.

Sobretot anyoraré a la Mónica, que no la veurem més per les classes, amb el seu somriure ni les seves fraces típiques que la caracteritzen tant.

"En el pot petit hi ha la bona confitura"

Fins un altre!

Bon Nadal i Feliç Amny Nou 2010!!

Andrea Huertas Vidal

Reflexió Final!

Aquesta és l'última entrada que fem en aquesta etiqueta... s'acaba el semestre i canviem de professors i assignatures. El nostre primer any aquí se m'ha passat molt ràpid tot i que molt intens, sense descans, però sincerament ho prefereixo així.

A Gestió la Loles ens ha fet treballar des d'una nova prespectiva, bona per suposat. He descobert programes que em són molt útils com el Gimp, l'Audacity, el Windows Media Maker, penjar videos del youtube, entre altres. També he conegut altres com el Google Docs, el Delicious, el Slideshare o el qeu és la Cultura Lliure.

Saps que és lo millor de tot això? Qué ho he après amb molt entusiasme perquè ella ha sigut capaç d'arribar a nosaltres amb duresa però a la vegada facilitant-nos el treball. Ha estat per a nosaltres en tot moment, fins i tot en els moments en que tenia tota la raó del món d'estar enfada, ha tingut paciència i si ha calgut ens ha tornat ha ensenyar com es feia alguna cosa.

El fet de treballar amb un bloc i tenir una avalucació continuada ha sigut el que ha fet que toto aquest esforç mereixi la pena ja que tens una responsabilitat davant la publicació de noves entrades i al estar els teus treballs exposats ho fas amb més esforç, t'obligues més ha fer-ho bé i ha progressar per a que es noti el teu canvi des de la primera entrad fins l'última. Penso que el que m'ha motivat a treballar tant agust i correctament ha sigut el fet de tenir un bloc on exposo tots els meus treballs, notícies i ensenyances. Compaginar les tecnologies amb l'educació és un punt clau per a l'evolució d'una persona.

També he conegut més als meus companys a través de la seva expressió a l'hora d'escriure i al seva riquesa al parlar.

Espero que aquest semestre l'hagueu viscut tant intensament com jo i estigueu satisfets del vostre treball.

Encara ens queda molt de camí però no estem sols, ens tenim l'un a l'altre.

Fins una altre!

Andrea Huertas Vidal

Power Point EsquizofrèNia

Power Point EsquizofrèNia

View more presentations from AndreaHV.

Aquí us deixo la meva presentació sobre l'exposiició de l'esquizofrènia que vaig fer le dilluns 21 de desembre. Espero que us hagi agradat i aportat alguna cosa.

Adéu!

S'apropa el gran comiat.

El divendres passat vam tenir la nostre penúlima classe de seminari amb la nostre tutora Paula. Vam sentir el conte del Camperol i el diable, explicat per en Cristian. Per el meu gust, ho va fer bastant bé, cal dir que em va suptar veure'l nerviós, ja que a simple vista sembla un noi molt tranquil. Seguidament, l'Aída i ell, van fer l'actualitat educativa. Ens van explicar una notícia sobre la polèmica creada sobre ensenyar a llegir i escriure als 5 o als 6 anys. Tot i que la notícia era molt bona i podria haver sigut un gran debat, penso que no és va organitzar correctament i això va provocar que es veies poc preparat per part seva. Per a fer el debat ens vam dividir en dos grups on cadascu representava un consell que havia d'aconseguir convencer a una directora ( la Paula) per imposar l'ensenyament adient a la seva nova escola. El meu grup havia de defensar l'ensenyament electroescriptura a infantil. Tots dos bàndols haviem de tenir cinc arguments com a mínim. Els nostres eren:

-En aquesta etapa els nens tenen més habilitat per aprendre.

-Si els nens aprenen més habiat a llegir i a escriure, quan passin a primària es podràn centrar en reforçar altres matèries.

-Com a nens que són podem relacionar l'aprenentatge amb jocs. dances,etc.

-A través d'aquestes tècniques podem fer que el nen es senti motivat i interessat per aprendre més encara.

-Com més habiat els mestre ensenyem als nens en aquest àmbit, més abans podrem captar alguns problemes com la dislexia o la dislàlia i corregi-los.

Després l'altre grup van di les seves i així vam poder ensinsar-nos en un debat bastant més educat que els primers que vam fer. Al final la Paula no es va poder decantar per els un sol bàndol ja que hi havien arguments que els semblaven interessants d'ambos grups.

Amb la reflexió que em quedaria d'aquest dia és que a classe tindrem 25 alumnes i cadasun amb un nivell diferent i com a mestres hem d'aprendre a atendre a la diversitat.

Doncs bé, ens queda un dia més de seminari i espero que sigui intens.

Adéu!

"L'ordinador de Zapatero pot provocar miopía"

Una notícia extreta del diari el País el 15 de desembre del 2009, tracta un pla que preveia impulsar el president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, en el qual es repartissin portàtils entre els alumnes de 5è de primària de la Comunitat Valenciana. Fet al qual, el conseller d'educació valenciana és negà expossant fets com la potencialització de la miopìa en el cas que s'acatés aquest pla i els gast que requeriria la instalació dels portàtils per a infomatitzar les aules.

A la notícia adjuntada explica amb més claredat els problemes entre les dues parts. I les dates en les quals es van realitzar aquestes queixes, defeneses i reivindicacions.

Espero que us sigui útil!

Adéu!

L'Educació al nostre país, compartint la mirada.

La classe a començat amb l'actualitat educativa de la Pilar i la Sara, on expossaven un cas succeït als EEUU, on un mestre per ser "guay" ha ensenyat els seus músculs als seus alumnes, treient-se la camisa. Aquest cas no hagués tingut tanta importància si no fos perquè un alumne l'ha gravat i la penjat al Youtube. La sanció imposada al mestre ha sigut deixar l'escola on impartia classes i donar part a qualsevol altre escola on volgues entrar a treballar sobre els motius per els quals va ser despatxat. Aquesta notícia ha creat un debat molt dispers on cadascú ha exposat les seves opinionsa respecte la reacció del mestre, dels alumnes, del consell i sobretot la sanció imposada.

Tot segui hem començat amb l'Educació al meu país. Aquest treball consistia en realitzar una investigació sobre les noticies educatives del nostre país i fer-ne una valoració global mitjançant un conclusió començada amb : "En general, crec que l'educació al meu país és/està..."

Personalment, me basat en les noticies següents:

-Entrevista Úrsula Oberst.

-Símbols religiosos.

-Sense llegit ni escriure fins els 6 anys.

-Tornada al "senyor"professor?

Un cop feta, l'haviem d'entregar a la professora i fer una activitat. Aquesta consisitia en fer un llistat dels temes tractats sobre l'educació. Després s'expossaven tots els temes i els anavem relacionant segons la seva categoria. I amb la mateixa frase amb la qual feiem la nostre propia conclusió, doncs fer-ne una altre, però la Paula ens volia deixar sortir a les 9h, així que aquesta última part no ha donat temps de fer-la.

Através de l'actualitat educativa d'avui he sentit una frase dita per la Paula que m'ha fet reflexionar, sobretot, perquè fins ara no pensava igual.

"Els càstigs no serveixen de res, si no reparen"

Amb això em vull referir en que han de ser reparadors per els nens que encara no poden prendre consciència per si sols dels seus errors, però la Paula m'ha fet veure que en el món dels adults també és necessari fer el mateix. Ja que la majoria d'ells o de les persones que actuen malament no son conscients dels seus errors i necessiten recapacitar o que algu els ajudi a fer-ho i a canviar.

Una de les classes més interessants, diria jo.

Avui ha sigut la nostre antepenúltima classe... ho trobaré a faltar se'ns dubte.

Adéu!

Cinefòrum i Els tres pels d'or del diable

Ahir vam iniciar la classe amb l'entrega dels treballs de Com eren els meus mestres. Un cop comentat el treball, vam iniciar el cinefòrum sobre la pel·lícula Billy Elliot, vista el divendres passat on se'ns va repartir un dossier informatiu sobre el tema en concret. Junt amb aquest dossier i les preguntes adjuntes, haviem de divir-nos en grups, contestar-les i possar-les en comú. En aquest debat van sortir molts temes, com la igualtat entre home i dona, les difer`pencies de gènere, el paper dels pares davant la derminació del génere del seu fill, etc.

Tot seguit la nostre companya Paula ens va explicar el seu conte, estava motl nerviosa però així que li va tocar fer-ho, se'ls va menjar i ho va fer prou bé. El conte era Els tres pels d'or del diable, mentre l'explicava ens feia a nostres protagonistes recreant les escenes corresponents. Així se'ns va fer més divertit i pràctic a tots.

Al llarg de la classe la professora ,basant-se com exemnple en Billy Elliot, va dir que els nens descriuen els dolors físics però amaguen els emocionals. També vam arribar a la conclusió que tot i que la natura no t'hagi donat un do, amb esforç ho pots aconseguir. Aquesta última reflexió seria la frase del dia.

Adéu!