Exposició setmana d'activitats extraordinàries

Després de molts intents per a fer-ho per que l'ordinador se'ns penjava, les imatges no es veien bé, les veus no s'entenien i sobretot que no ho guardavem adequadament... Hem aconseguit fer la película per a la nostre exposició del dimarts. En ella, la Marta, la Mónica i jo exposem els valors educatius i les aportacions com a persona al llarg de la setmana. Ho hem creat relacionant els valors i les aportacions amb imatges, per facilitar de forma més clara i comprenssiva l'explicació.

Espero que us agradi, ens a costat moltissim així que tingueu compassió de nosaltres, no?

Aquesta pel·lícula no hagués sigut possible sense les aportacions de:

Marta i Mónica a les veus.

Andrea suport técnic.

Mónica suport fotografic.

Marta suport afectiu.

Gràcies!

Adéu!

La primera ventafocs i Àgora

Em començat la classe parlant sobre els problemes de tenir tants treballs i tan poc temps. Després com teniem dubtes sobre el pròxim treball de l'Educació al meu país, els em aclarit i ja tinc una idea apròximada sobre la seva realització. Seguidament, em comentat Àgora, una pel·lícula que encara està als cinemes i l'haviem de veure. Tot i que hi ha gent que per diverses raons no l'han pogut veure, els altres l'hem comentat i han sortit opinions diverses, alguns els ha agradat molt, altres els ha decepcionat o s'esperaven més. Pot ser que sigui per les condicions en les que l'hem vista, és a dir, si ens l'hem baixat i no es veia bé o directament em anat al cine per veure-la amb alta qualitat.

A continuació, em comentat la nostre activitat educativa que haviem de fer el dimecres passat, en la qual jo i les meves companyes Marta i Mónica vam anar a la bilbioteca, tal i com he dit en altres entrades.

I quan ja no teniem res més a comentar i ja creiem que podiem marxar a fer els nostres treballs, la Laura havia d'explicar el seu conte, anomenat La primera ventafocs, on intervenen personatges de la mitologia egípcia com Iris i Osiris.

Un cop acabat, cadascú ha marxat a fer els seus treballs en grup o el que necessitin fer.

Això és tot amics!

Adéu!

Epaminondes!

Només començar la classe, la Paula ens ha repartit el dossier cinematogràfic de Billy Elliot. Tot seguit, hem comentat molt per a sobre la setmana extraordinària, remarcant quan era l'entrega i aclarint els dubtes que ens surgien sobre el tema. A continuació l'Aída ens ha explicat el seu conte anomenat Epaminondes, valent-se de dibuios fets per a ella per fer més amena i divertida la narració. M'ha semblat molt valenta i centrada, es veia que estava gauditn fent-ho i en cap moment ha dubtat referit al que explicava. És un dels millors contes que he sentit en aquest seminari.

Després ens ha entregat els treballs d'Educació i vida quotidiana, en el qual he tret un 8'75, cal dir que m'ha fet molta il·lusió i m'he sentit valorada en aquest sentit.

com ens va dir el dia anterior aquesta classe consistiria en deixar-nos temps per poder progressar en la nostre exposició sobre l'EMEE. Així ha sigut, les meves companyes Mónica, Marta i jo ens hem dirigit a la sala d'informàtica per comensar-ho, però que no teniem les fotografies per relacionar els nostres valors i aportacions, doncs hem decidit escriure'ls en papaer i quedarem un altre dia per gravar-ho i juntar les imatges.

Frase del dia: "Entre músics, artístes i altres habilitats sou un grup molt profund" .És una cita de la professora després de coneixer les nostres habilitats en la música, entre altres coses.

Adéu!

Auditori!

El divendres vam anar a l'Auditori ,situat davant mateix del Teatre Nacional de Catalunya.

Primer de toto hem assistit al museu de la música, on abans d'entrar l'Àngels ens a presentat l'experiència com si estiguéssim creant una espècie d'ambient màgic per als nens. com si entréssim en una cova on habiten els isntruments, i haviem d'entrar amb silenci i sense per cap so! Tot seguit, la guia ens a fet una visita recreada per als nens petits. He vist un isntrument que m'ha semblat molt curiós anomenat Armadillo i té al darrera un animal anomenat Chirango, es tarcta d'una espècia de mini guitarra.

El llenguatge musical sorgeix d'una necessitat d'expressió per comunicar o provocar activitats, emocions i sentiments en els éssers humans i adorar als déus, i en algunes cultures per influir sobre els animals i fenòmens naturals. La guia ha ciatat una frase que m'ha fet reflexionar:

"La música com a llenguatge només existeix mentre sona" . Veient les etapes he arribat a la conclusió que la música és un fenómen que no té un propi origen definit.

Un cop acabada la primera visita hem fet temps mentre esperàvem per entrar a veure un concert anomenat Concert de corda i descorda. Personalment, m'ha agradt moltissim perquè deixant de banda que estav dirigit per a un públic infantil i això ja és bonic de per si, les cançons que han tocat les coneixia i m'ha fet il·lusió poder-les cantar. M'ha fet pensar que hauria d'anar a veure més audicions d'aquest tipus per mi mateixa, t'enriqueixes i gaudeixes a la vegada, que més pots demanar?

Un cop acabat el concert, cadascú ha pogut marxar a casa seva però m'he quedat per demanar un programa de mà per si de cas.

ha sigut un dia molt interessant, per descomptat!

Adéu!

Escola Joan XXIII

L'activitat d'avui era una visita a l'escola Joan XXIII. És una institució privada promoguda pels Jesuïtes de Catalunya, tenen com a finalitat oferir activitats de formació en la seva triple dimensió: personal, social i religiosa.

Primer de tot ens han fet una xerrada conjunta a la sala d'actes,on ens han passat una diapositives resumint el que ens explicaven en cada moment. Bàsicament, el centre té unes propostes o finalitats concretes:

1.Formació académica (aprendre a aprendre).

2.Formació personal (aprendre a ser).

3.Formació social.

4.Formació religiosa.

També ofereixen USEE, cursos per a nens amb dificultats d'aprenentatge, el PQPI (auxiliar lampista) on nois que no tenen la ESO es preparen per tenir un titol de grau superior mitjà.

Els fets diferencials són:

-Atenció personalitazada

-Innovació pedagògica

-Innovació en TIC's

-Arrelada a l'entorn

-Treball en xarxa

El que m'ha cridat més l'atenció és el fet que educació infantil es compongui de 4 cursos: P-3, P-4, P-5 i P-6 (el que correspon a primer de pimària). Opinen que els nens als 6 anys encara no saben llegir i escriure prou bé com per començar primària, per tant, primària comença al segon.

Després, dividits en dos grups hem visitat el Cetei, on tenen un edifici adpatat a la informàtica i obert al barri, tot seguit hem anat a les classes amb els nens i les seves mestres. Cada classe tenia 12 nens, fent l'activitat que pertocava, molt tranquils i centrats, cap s'ha despistat per el fet que estiguessim allà observant-los.

L'experiència m'ha agradat moltissim! Espero que no sigui l'unica visita a una escola infantil.

Adéu!

Biblioteca Nou Barris!!

Com activitat educativa, el meu grup compost per la Marta, Mónica i jo hem triat anar a la biblioteca de Nou Barris per poder sentir com una noia explica un conte sobre Antonio Tàpias i la seva vida. La noia l'explica mitjançant fotografies d'ell, de la seva casa, dels seus hobbies, i sobretot, dels seus quadres juntament amb les tècniques que feia servir i els seus estris de feina.

El conte m'ha semblat molt interessant i útil, ja que ha fet participar amb preguntes sobre les fotografies que ensenyava, els feia raonar amb ella, utilitzant el sentit comú i els seus coneixements. Un cop acabat, passa a fer una activitat relacionada amb el tema. La noia els dona material de diferents formes i mides, amb els quals, els nens han de fer-los servir experimentant amb els relleus i les textures pintant a sobre d'un full blanc amb ceres de colors. Els nens en tot moment se'ls a vist molt participatius i actius, per el que he pogut percebre, tant les pares com els fills han sortit bastant contents. Es podria dir que s'en poden anar a dormir amb alguna cosa més sapiguda.

Des del meu punt de vista aquesta activitat ha servit per donar la oportunitat als nens de conèixer un autor vinculat amb la pintura. I alhora possicionar-se en aquest art i les seves técniques. A més, nosaltres també hem pogut fer l'activitat!!

Adéu!

Fundació Miró

Ahir vam visitar la Fundació Miró per la tarda, està situada a Montjuïc, davant d'un teatre romà a l'aire lliure. I tot ell envoltat de naturalessa.

Aquest aritista va néixer a Barcelona al 1893 i va morir el 25 de desembre del 1983. La seva fundació va ser creada després de la seva mort, al 23 de gener del 1986.

Per ordre de llista estavem dividits en tres grups, jo corresponia al segon. Només entrar ens van dunar uns audioguies per sentir les explicaciones dels quadres i escultures del museu. Tot i que no teniem guia, la Laura es va fer càrreg del nostre grup i anava activant els quadres que ella volia sentir juntament amb la resta. Hi havien quadres que em sonaven de veure'ls en morals, cartells publicitàris, etc, però hi havien d'alters que no els entenia, és on m'he adonat de la meva falta d'expressiò i comprensió plàstica. Però amb els audioguies amb vaig fer una idea de la trajectoria progressiva de Joan Miró. Em va fascinar la forma com expressava a la dona i els seus sentiments envers la Guerra Civil.

El dramatisme i la tensió de la figura, predominen a partir del 1934. Tenia un pressentiment de la catàstrofe de la Guerra Civil, d'aquí l'angoixa tràgica anomenada Pintures salvatges, on pintava personatges en forma de monstres per expressar la mort davant la innevitable guerra.

Més endavant comença a pintar obres consolidades en un llenguatge poètic, trebala amb séries de constel·lacions. Amb un tras fi i regular. Prén coma personatge principal a la dona, en moltes de les seves obres més actuals.

Personalment les obres que em van agradar més són:

-ocell solar (guarda l'aparença)

-ocell lunar (semblança amb el món mironià)

-Parella d'enamorats dels jocs de flors de l'atmetller, fet amb resina sintètica pintada.

-Estela de doble cara ( gres i esmalt)

-Dona (bronze)

-dibuix-collage

-L'ampolla de vi (oli damunt de tela)

-Tot és il·lusió, potser

-El diamant somriu al crepuscle( nova harmonia fruit del terrestre)

-L'estel matinal

-Personatge davant el sol (acrílic damunt tela)

-Pagès català al clar de la lluna

-Maig 1968

Són algunes de les obres que em van fer pensar i relfexionar en l'art de la pintura de Miró, ens els seus traços, la seva expressivitat, força, temors, etc.

Aquest museu, per fer una excursió amb els nens, caldria treballar abans amb ells a l'autor i algunes de les obres, i portar-los a visitar obres detallades perquè puguine veure per ells amteixos la grandessa del autor i de l'art indenfinit.

Ha sigut un dia profitós!

Naturpark

El dilluns 16 de novembre vam fer una visita a Naturpark, és un jardi de cordes situat Cerdanyola. La Pilar ens va portar en cotxe a la Míriam i a mi. Un cop vam arribar vam signar la llista i vam anar cap a la caseta dels monitors per col·locar-nos en gups. Primer de tot ens van ensenyar a posar-nos els arnessos,ben lligats que no sigui cas que caiguem! Després vam veure com un monitor ens ensenyava a fer sevir totes les "atraccions", tot seguit, ens hi vam pujar nosaltres per fer pràctiques, abans de pujar-nos a les més perillosos i dificils.

Un cop fetes, cadacú es va anar al color que es veies capàs de fer, cada atracció tenia un color segons el seu nivell de dificultat. Els colors eren el verd, el blau, el taronja, el vermell i el negre. Jo només em vaig veure capaç de pujar al verd i al blau, i amb aquest últim ja en vaig tenir suficient. Era conscient que em costaria acabar el recorregut, però era qüestió de superar-me, no se quan podré tornar a tenir una expriència com aquesta, i ,tot i que vaig tenir por en tot moment, la sensació de satisfacció que sento ara, no la canviaria. No m'he fet enrera davant les meves pors, si no que més aviat, les he afrontat. Cal dir que a l'última part del recorregut em va agafar pánic, perquè era conscient que estava cansada, no tenia les mateixes forces del principi però si que tenia molta més por. Però gràcies als ànims de les meves companyes i del professors Juanjo vaig aconseguir acabar-ho!

Aquesta sortida tenia com a finalitat reflexionar sobre com podriem fer una excursió així amb els nens petits. Abans de tot hauriem d'estar segurs que el centre té una asseguransa de risc per qualsevol accident, després anar un bon nombre de professors o monitors equivalent al número de nens que hi vagin, aproximadament 15 nens per cada dos professors, diria jo.

Aquesta acitivitat l'he vist com una forma de prendre consciència als nens dels riscos però a la vegada de la seguretat amb la que es poden fer aquests jocs, és a dir, els nens en aquests llocs aprenen a coordinar els braços i les cames, a pensar com fer el circuit i tenir sentit comú i consciència del que estan fent. I estar satisfets i contents amb ells mateixos d'aconseguir-ho o com a mínim intentar-ho.

Va ser un gran dia, tot i els dolors que tenia l'endemà de tant d'esforç físic!

Ho tornaria a repetir, se'ns dubte!

Adéu!

Windows Media Maker

L'últim dia de classe vam crear un comte a Slideshare, un programa on la gent puja els seus Power Points o presentacions.

Després la Loles ens va ensenyar a treure profit del Windos Media Maker, un programa que seveix per fer pel·lícules, mitjançant la unió de fotografies, música o veu de fons. I això és el que vam fer. Amb el relat que vam llegir a Comunicació oral i escrita, l'haviem d'enregistrar amb la nostre veu, possar-hi fotografies que tignuessin relació amb el relat i música de fons.

Mentre anavem fent el treball, haviem de guardar qualsevol progres en una carpeta, tot junt.

Un cop estavem en el programa en qüestió, importem les fotos, seleccionavem les que voliem fer servir i ens apareixien a un carpeta, després les arrosegavem segons l'orde d'aparició, les hi podiem posar efectes amb transicions de video o efectes de video, els quals haviem d'eliminar-los si no ens acabaven de fer el pes, abans de possar un de nou, ja que eren acumulatius.

Un cop ordenades hi afegiem la nostra gravació oral, del relat gravat amb Audacity juntament amb la cançó escollida. Aquesta part va ser més dificil perquè ja era dificultós gravar la nostra veu, amb un bon to i vocalització, com per afegir-hi una cançó que no destaqués més que la meva veu. Però ho vaig poder fer!

Quan arriba l'hora d'unir-ho tot ,s'ha de mirar que les imatges concordin en el temps amb el que les estas explicant, és a dir, coordinar el temps mitjatntçant mostrar escala del temps segons la duració del video.

Un cop fet... Guardar al equip, posar el nom, següent, mostrar aplicacions, més adequat a la mida del video(aprox. 1-2 megas) que són 320-240 píxels i finalitzar.

Tot i que al principi sembla dificil, quan l'hi agafes la pràctica t'agrada la sensació de crear una pel·lícula. Per cert, aqui us deixo el meu treball, és un relat de l'últim llibre de la saga Crepúsculo, el llibre es diu A trenc d'alba. La música de fons és la banda sonora anomenada bella's lullaby.

Desitjo que us agradi!

Adéu!

Educació i vida quotidiana

La classe passada vam entregar el treball d'Educació i vida quotidiana. Avui l'hem comentat a classe però abans, cadascu individualment, ha fet la fitxa que després comentariem per grups. Es tractava d'escriure tots els valors que hi sorten reflectits, escollir el nostre capítol preferit i fer una pregunta referent al llibre. Un cop fet, ens hem situat per grups, segons la pregunta que habiem de treballar. Tot seguit el nostre grup ha llegit tots els valors que s'han recollit de tots els nostres companys. El grup 2 ha dit els capitols més votats els ha comentat, a continuació el grup 3 ha llegit les preguntes de cadascun de nosaltres i les ha analitzat de forma col·lectiva.

La Lorena ha comentat el seu assaig preferit, Vermell i blau. I d'aqui la professora ha tret una reflexió interessant: " Hem de ser capaços de dubtar de forma positiva del que sentim i vivim". Jo he comentat l'assaig de Les matemàtiques i els pirates, del qual també n'hem fet una reflexió: "Ensenyant, s'aprèn el doble. Ensenya i aprendre van junts". Com a professors tenim una responsabilitat sobre els nostres alumnes però tenen els seu limit, no hem de deixar que ens afecti a la nostre vida privada.

Acabada l'activitat, la Meritxell ens ha explicat el seu conte, El present sempre guanya. Mentre ho feia ha dit una frase que m'ha agradat: "Escriure és fer passar les paraules en fila india, en un ordre i sentit". Cal dir que li ha costat concentrar-se, ha començat bé però s'ha relaxat i s'ha quedat en blanc però amb esforç i paciència ha pogut acabar-ho.

Aquest ha sigut el nostre dia de seminari.

La frase clau d'avui és: "Tot professor ha de prendre consciència del treball que mana als seus alumnes".

Això és tot!

Adéu!

Fi del món cinéfil

Tal i com diu el títol avui s'han acabat d'expossar les pél·lícules restants.

-El Crisitian ens ha exposat Los niños de Haung Shi, la qual ha sigut la guanyadora per votació. ens ha ensenyat el trailer i com ha dit que tenia parts romàntiques doncs la veure segurissim!

-La Meritxell i la Laia han escollit Fuerte Apache, la qual fins que no l'han explicat, creia que era infantil. Ho han fet força bé, han estat ben comprenetrades.

-La Mónica amb Rebelión en el aula, que no només m'ha semblat una bona pel·lícula sinó que també ho tenia molt ben preparat i aixó s'ha agreït més. Ja que estava molt vinculada a la escollida per la Iolanda, doncs ha proseguit ella amb Mentes peligrosas. Aquesta és l'única que ja havia vist ,de els explicades avui. Aixi que la recomano!

-I per últim nosaltres, la Marta i jo, exposant Los chicos del coro, mostranr primer un tràiler perque tinguessin una idea de les veus prodigioses d'aquests nens i després hem fet un llarg resum i hem citat els rpemis i les nomincaciosn d'aquesta magnífica pel·lícula.

Tot seguit, teniem conte i actualitat educativa:

-La Iolanda ens ha explicat El molinet màgic. És com un conte infantil amb la finalitat de que els nens es facin una idea sobre els raons per la qual la mar és salada. M'ha deixat meravellada amb la naturalitat i la tranquil·litat amb que ho ha fet. Cada cop els explican millor.

-L'Ana i la Laura han presentat la seva notícia sobre Impossar el català a les universitats. En comtes de fer un debat sobre el tema, ens hem organitzat per parelles i hem pensat alguns eslogants per posar-los a la postals publicitàries que es reparitan a les facultats. Entre tots hem votat les preferides i han sortit guanyadores dues:

1. El català es gradua, de la Sílvia i la Lorena
2. La nostre llengua és el nostre futur, de la Marta i la Iolanda.

Després de tota una cessió educativa hem arribat a la conclusió que "els alumnes no són els únics que poden evolucionar amb una bona educació, sinó que els mestres també".

Però la frase amb la qual hem quedaria avui és: "donar efecte als nens és important per a la seva educació". A vingut al cas, després de sentir una noticia sobre un experiment realitzat amb dos ximpanzes. Un convivint amb una mare de veritat, que li donava carinyo i amor i l'altre amb un peluix que simulava la seva mare, la qual només li donava de menjar. aquest últim acabava morint per la falta d'efecte matern.

Tot i la quantitat de feina que teniem que fer, hem sortit abans i això cal recarcar-ho!

Adéu!

Mòn cinèfil

Avui hem fet una mica de tot, com aquell que diu.
S’ha començat amb l’actualitat educativa de la Iolanda i jo, tractàvem el tema sobre la proposta de canvi dels noms de vacances de Nadal i setmana Santa. La meva companya ha exposat el tema i després jo he procedit a presentar el debat i fer tot el que cal per fer-ho. Personalment crec que no ha anat del tot malament, tot i que la classe estava una mica adormida.
Després la Paula ens ha donat un fullet educatiu on surt les activitats extraordinàries que farem d’aquí a dues setmanes, del 16 al 20 de novembre. Seguidament l’Ana Montserrat ens ha explicat el seu conte, La botiga dels records, cal dir que ho ha fet amb molts tranquil·litat, com si ho fes cada dia o estigues mantenint una conversa amb alguna de nosaltres. El conte m’ha encantat, és molt realista i profund.
I el tema d’avui ,principalment, era explicar pel·lícules. Han començat l’Aida i la Sara López amb Matilde, hem vist l’inici del film i ens l’han explicat amb detall. Han prosseguit la Laura i l’Ana amb El Niño del pijama a rallas, la qual prové d’un llibre que me l’he llegit i m’ha impactat molt. Amb la Silvia i la Lorena hem vist un tràiler de La lengua de las Mariposas, m’ha semblat molt profunda i molt ben explicada. Després la Paula ,amb molt d’esforç i valor, ens ha explicat Ágora, però com que està als cinemes no hem sabut el final. Després La Ola amb la Pilar, una història basat en un exercici d’autarquia que acaba sortint de les classes.

Com els temps se’ns a acabat ho hem deixat aquí.Cal afegir que després de cada presentació puntuàvem la pel·lícula i l’exposició.

El pròxim dia exposaran els restants. Hi ha una frase que va dir la Paula, referen a l’última pel·lícula, que hem va fer tenir por. “Tot el que ensenyem als nostres alumnes, surt de l’aula i té unes conseqüències.” No era conscient que ser mestre infantil tingués tantes responsabilitats.
I una altre frase molt encertada: “Moltes vegades pensem i som com els altres volen que ho fem”

Adéu!

Power Point

Avui, en un principi havíem de fer una activitat mitjançant el Power Point però com la setmana vinent tenim els debats en grup gran amb el professor Garreta i la professora Loles, doncs hem aprofitat per exposar el Power de la Meritxell i la Laia. Després de veure com l’hem de presentar, hem hagut de llegir un article sobre Les presentacions a l’Educació.En ell, ens explica com hem d’exposar un treball utilitzant programes com el Power Point. Fins ara, l’utilitzàvem com a guia i quan més text hi posàvem, doncs millor. Així ens asseguràvem de no perdre’ns durant l’exposició. Però, estàvem equivocats, aquest programes de diapositives ens són útils com a guia per a les nostres explicacions però no per llegir directament el que posa en elles. A part del Power Point, existeixen altres programes com el Slide Share o de Slideboom i Google Docs.

A continuació, ens ensenya com estan estructurades aquestes presentacions: les diapositives(eix central d’aquest programes), els objectes (com els textos, fotos, vídeos,etc), les transicions (efecte sonor o visual entre les diapositives), les animacions (efectes visuals o sonors dels objectes presentats en elles) i ,finalment, les accions (conjunt d’accions que realitzem quan fem clic sobre un objecte).

La millor manera de dur-los a terme en l’educació és penjant el mínim text, només els títols per saber d'on podem partir en una explicació. Exposant fotos per ajudar a millor la comprensió en els oients o vídeos on s’exposin exemples del tema presentat.

Això és tot per avui!

Adéu!

Classe intensa!

Després d'escoltar diferents contes, avui m'ha tocat a mi! Es diu Eros i Psique. Una història d'amor que fa front a les adversitats de la vida.

Portava tot el dia molt nerviosa, el cas és que hem sabia el conte però estava tant preocupada per que s'ha m'entenguès que tenia petits"lapsus"en el relat. I al final ni he controlat la vocalització, ni la rapidessa i no he aconseguit explicar -lo bé. Aix!

Tot seguit hem començat amb la presentació dels nostres blogs. De fet, excepte alguns blogs claus, la resta els faltava alguna part de la pauta que la Paula ens va donar per fer-ho. Entre ells estava el meu, que per cert, quan l'he anat a expossar no estava a la llista, ja que els seminaris són de 14 i amb mi fem 15 doncs no està modificat. aleshores he tingut que entrar al meu através de blogger.com. Tots hem llegit alguna de les nostres entrades i si havia algu que tenia dubtes sobre la realització d'alguna cosa referent al blog, doncs era lliure de preguntar-ho.

Tot i que hem començat fent-ho molt pausadament, la final ,els ultims blogs s'han expossat més ràpid perquè se'ns venia el temps a sobre. Tots els blogs hem tenien a mi de seguidora i el que m'ha soptat és que els fés il·lusió, m'han agradat les sevs reaccions.

Bueno, doncs acabem amb la frase del dia:

"És més dificil reescriure el que ja està escrit".



Adéu!

Retrat

És una noia de mida estàndard, prima i de pell blanca. tés els cabells ondulats i castanys, gairebé sempre els porta solts i li arriben fina les espatlles. Sota els ulls grans i rodons de color verd hi te pigues que li afavoreixen bastant. Un nas llis, prim i punxegut i una boca petita de llavis finets i llargs.
És molt freqüent veure-la amb mocadors o bufandes al voltant del coll, texans no gaire amples i unes sabates o bambes còmodes però boniques.
Sempre se la veu somrient i desperta tot i que sembla molt calldad, quan parla tothom se l'escolta, igual que fa ella quan ho fan els demes.

Qui serà? ...doncs la Iolanda!