L'última classe i La ciutat dels pous.

Hem començat la classe amb una imporvització inesperada. La Marta ens ha explicat el seu conte que no havia pogut fer-ho abans, La ciutat dels pous. Ho ha fet molt tranquil·la i centrada en el que deia però ha dit algunes paraules incorrectes com "pos" i "llavons". I per el meu gust amb el temps que ha tingut per preparar-se'l, l'última frase i la més filosòfica l'hauria d'haver dit de memòria.

Seguidament la Paula ens ha repartit l'última treball que hem fet, L'educació al nostre país, i estic satisfeta amb la meva nota. Crec que tot ho hem estat perquè no hem fet cap comentari al respecte.

Tot seguit ens hem fet les entregues del nostre amic invisible, a mi m'havia tocat l'Aída i jo li he tocat a la Silvia. La veritat és que m'ha fet il·lusió que me l'hagi fet ella especialment perquè li tinc molt de carinyo.

M'agrada la meva classe, la meva tutora i el bon rotllo que s'hi respira. En tot moment ens hem respectat i ajudat, ens hem esforçat per entendre'ns i coneixer-nos molt més. Tot i que no pot ser, m'hagués agradat quedar-me amb el meu grup durant tot l'any.

Sobretot anyoraré a la Mónica, que no la veurem més per les classes, amb el seu somriure ni les seves fraces típiques que la caracteritzen tant.

"En el pot petit hi ha la bona confitura"

Fins un altre!

Bon Nadal i Feliç Amny Nou 2010!!

Andrea Huertas Vidal

Reflexió Final!

Aquesta és l'última entrada que fem en aquesta etiqueta... s'acaba el semestre i canviem de professors i assignatures. El nostre primer any aquí se m'ha passat molt ràpid tot i que molt intens, sense descans, però sincerament ho prefereixo així.

A Gestió la Loles ens ha fet treballar des d'una nova prespectiva, bona per suposat. He descobert programes que em són molt útils com el Gimp, l'Audacity, el Windows Media Maker, penjar videos del youtube, entre altres. També he conegut altres com el Google Docs, el Delicious, el Slideshare o el qeu és la Cultura Lliure.

Saps que és lo millor de tot això? Qué ho he après amb molt entusiasme perquè ella ha sigut capaç d'arribar a nosaltres amb duresa però a la vegada facilitant-nos el treball. Ha estat per a nosaltres en tot moment, fins i tot en els moments en que tenia tota la raó del món d'estar enfada, ha tingut paciència i si ha calgut ens ha tornat ha ensenyar com es feia alguna cosa.

El fet de treballar amb un bloc i tenir una avalucació continuada ha sigut el que ha fet que toto aquest esforç mereixi la pena ja que tens una responsabilitat davant la publicació de noves entrades i al estar els teus treballs exposats ho fas amb més esforç, t'obligues més ha fer-ho bé i ha progressar per a que es noti el teu canvi des de la primera entrad fins l'última. Penso que el que m'ha motivat a treballar tant agust i correctament ha sigut el fet de tenir un bloc on exposo tots els meus treballs, notícies i ensenyances. Compaginar les tecnologies amb l'educació és un punt clau per a l'evolució d'una persona.

També he conegut més als meus companys a través de la seva expressió a l'hora d'escriure i al seva riquesa al parlar.

Espero que aquest semestre l'hagueu viscut tant intensament com jo i estigueu satisfets del vostre treball.

Encara ens queda molt de camí però no estem sols, ens tenim l'un a l'altre.

Fins una altre!

Andrea Huertas Vidal

Power Point EsquizofrèNia

Power Point EsquizofrèNia

View more presentations from AndreaHV.

Aquí us deixo la meva presentació sobre l'exposiició de l'esquizofrènia que vaig fer le dilluns 21 de desembre. Espero que us hagi agradat i aportat alguna cosa.

Adéu!

S'apropa el gran comiat.

El divendres passat vam tenir la nostre penúlima classe de seminari amb la nostre tutora Paula. Vam sentir el conte del Camperol i el diable, explicat per en Cristian. Per el meu gust, ho va fer bastant bé, cal dir que em va suptar veure'l nerviós, ja que a simple vista sembla un noi molt tranquil. Seguidament, l'Aída i ell, van fer l'actualitat educativa. Ens van explicar una notícia sobre la polèmica creada sobre ensenyar a llegir i escriure als 5 o als 6 anys. Tot i que la notícia era molt bona i podria haver sigut un gran debat, penso que no és va organitzar correctament i això va provocar que es veies poc preparat per part seva. Per a fer el debat ens vam dividir en dos grups on cadascu representava un consell que havia d'aconseguir convencer a una directora ( la Paula) per imposar l'ensenyament adient a la seva nova escola. El meu grup havia de defensar l'ensenyament electroescriptura a infantil. Tots dos bàndols haviem de tenir cinc arguments com a mínim. Els nostres eren:

-En aquesta etapa els nens tenen més habilitat per aprendre.

-Si els nens aprenen més habiat a llegir i a escriure, quan passin a primària es podràn centrar en reforçar altres matèries.

-Com a nens que són podem relacionar l'aprenentatge amb jocs. dances,etc.

-A través d'aquestes tècniques podem fer que el nen es senti motivat i interessat per aprendre més encara.

-Com més habiat els mestre ensenyem als nens en aquest àmbit, més abans podrem captar alguns problemes com la dislexia o la dislàlia i corregi-los.

Després l'altre grup van di les seves i així vam poder ensinsar-nos en un debat bastant més educat que els primers que vam fer. Al final la Paula no es va poder decantar per els un sol bàndol ja que hi havien arguments que els semblaven interessants d'ambos grups.

Amb la reflexió que em quedaria d'aquest dia és que a classe tindrem 25 alumnes i cadasun amb un nivell diferent i com a mestres hem d'aprendre a atendre a la diversitat.

Doncs bé, ens queda un dia més de seminari i espero que sigui intens.

Adéu!

"L'ordinador de Zapatero pot provocar miopía"

Una notícia extreta del diari el País el 15 de desembre del 2009, tracta un pla que preveia impulsar el president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, en el qual es repartissin portàtils entre els alumnes de 5è de primària de la Comunitat Valenciana. Fet al qual, el conseller d'educació valenciana és negà expossant fets com la potencialització de la miopìa en el cas que s'acatés aquest pla i els gast que requeriria la instalació dels portàtils per a infomatitzar les aules.

A la notícia adjuntada explica amb més claredat els problemes entre les dues parts. I les dates en les quals es van realitzar aquestes queixes, defeneses i reivindicacions.

Espero que us sigui útil!

Adéu!

L'Educació al nostre país, compartint la mirada.

La classe a començat amb l'actualitat educativa de la Pilar i la Sara, on expossaven un cas succeït als EEUU, on un mestre per ser "guay" ha ensenyat els seus músculs als seus alumnes, treient-se la camisa. Aquest cas no hagués tingut tanta importància si no fos perquè un alumne l'ha gravat i la penjat al Youtube. La sanció imposada al mestre ha sigut deixar l'escola on impartia classes i donar part a qualsevol altre escola on volgues entrar a treballar sobre els motius per els quals va ser despatxat. Aquesta notícia ha creat un debat molt dispers on cadascú ha exposat les seves opinionsa respecte la reacció del mestre, dels alumnes, del consell i sobretot la sanció imposada.

Tot segui hem començat amb l'Educació al meu país. Aquest treball consistia en realitzar una investigació sobre les noticies educatives del nostre país i fer-ne una valoració global mitjançant un conclusió començada amb : "En general, crec que l'educació al meu país és/està..."

Personalment, me basat en les noticies següents:

-Entrevista Úrsula Oberst.

-Símbols religiosos.

-Sense llegit ni escriure fins els 6 anys.

-Tornada al "senyor"professor?

Un cop feta, l'haviem d'entregar a la professora i fer una activitat. Aquesta consisitia en fer un llistat dels temes tractats sobre l'educació. Després s'expossaven tots els temes i els anavem relacionant segons la seva categoria. I amb la mateixa frase amb la qual feiem la nostre propia conclusió, doncs fer-ne una altre, però la Paula ens volia deixar sortir a les 9h, així que aquesta última part no ha donat temps de fer-la.

Através de l'actualitat educativa d'avui he sentit una frase dita per la Paula que m'ha fet reflexionar, sobretot, perquè fins ara no pensava igual.

"Els càstigs no serveixen de res, si no reparen"

Amb això em vull referir en que han de ser reparadors per els nens que encara no poden prendre consciència per si sols dels seus errors, però la Paula m'ha fet veure que en el món dels adults també és necessari fer el mateix. Ja que la majoria d'ells o de les persones que actuen malament no son conscients dels seus errors i necessiten recapacitar o que algu els ajudi a fer-ho i a canviar.

Una de les classes més interessants, diria jo.

Avui ha sigut la nostre antepenúltima classe... ho trobaré a faltar se'ns dubte.

Adéu!

Cinefòrum i Els tres pels d'or del diable

Ahir vam iniciar la classe amb l'entrega dels treballs de Com eren els meus mestres. Un cop comentat el treball, vam iniciar el cinefòrum sobre la pel·lícula Billy Elliot, vista el divendres passat on se'ns va repartir un dossier informatiu sobre el tema en concret. Junt amb aquest dossier i les preguntes adjuntes, haviem de divir-nos en grups, contestar-les i possar-les en comú. En aquest debat van sortir molts temes, com la igualtat entre home i dona, les difer`pencies de gènere, el paper dels pares davant la derminació del génere del seu fill, etc.

Tot seguit la nostre companya Paula ens va explicar el seu conte, estava motl nerviosa però així que li va tocar fer-ho, se'ls va menjar i ho va fer prou bé. El conte era Els tres pels d'or del diable, mentre l'explicava ens feia a nostres protagonistes recreant les escenes corresponents. Així se'ns va fer més divertit i pràctic a tots.

Al llarg de la classe la professora ,basant-se com exemnple en Billy Elliot, va dir que els nens descriuen els dolors físics però amaguen els emocionals. També vam arribar a la conclusió que tot i que la natura no t'hagi donat un do, amb esforç ho pots aconseguir. Aquesta última reflexió seria la frase del dia.

Adéu!

Facebook crea un comité de savis per a millorar la seguretat.

Una notícia resent del País, publicada el 7 del desembre d'aquest any, enuncia que la red social Facebook ha enunciat la formació d'un comité internacional per a la seguretat dels usuaris, on el primer pas serà relaitzar una biblioteca de materials per a educadors, pares i adolescents.

Aquest canvi es va firmar al 2008 als EUA per a protegir als nens dels pedrastes online i del seguiment agressiu dels companys, que ha acabt referint-se a Facebook en la identificació i desactivació de les contes dels agresors sexuals.

Aquí us penjo la notícia sencera per acabar d'entendre aquest fet.

Personalment penso que es un canvi favorable i s'hauria d'haver fet des de l'inci d'aquesta red social. Però més val tard que mai!

Espero que sigui del vostre interés!

Adéu!

Billy Elliot.

Avui hem tingut l'oportunitat de reviure Billy Elliot, una gran pel·lícula. Tracta sobre un noi que viu amb el seu pare, el seu germà gran i la seva avia malalta. Tot i l'escut que es posa, mitjançant parlant amb insults, crits o fent boxeo. Té una part tendre que per por a la reacció de la seva família, no la treu. Però coneix a una ex ballarina de ballet, que actualment fa classes al mateix gimnàs on ell practica el boxeo. És ella qui li obra les portes i li ensenya aquest nou món, on ell l'aprofita per alliberar totes les tensions que viu a casa, al treball del seu pare, l'escola, etc.

El pare ho descobreix i tot i que al principi es barallen perquè no està ben vist que un nen balli, acab descobrint que és el somni del seu fill. És aleshores quan el pare veu que no és una tonteria més del seu fill i desideix ajudar-lo, per això l'inscriu en una escola on ha de fer una prova abans d'entrar. Arriba el dia i quan Elliot es presenta davant dels jutjes es posa molt nerviós i li costa reaccionar, però acosnegueix deixar la ment en blanc i guiar-se al ritme de la música i el que li dicta el seu cor. Deixa als jutjes impresionats, estava clar que no s'esperaven una actuació així.

Però dins dels vestuaris és sent amenasat per un nen que es seu massa aprop seu i recciona amb violència. Fan cridar al pare per explicar-li els fets, un cop advertit, li pregunten que sent quan balla. És aquí on obre el seu cor del tot i descriu de totes les formes possibles la llibertat, la tranquil·litat, l'esvaiment, sent que desapareix i que només està ell. Aquesta descripció és la clau de la seva incorporació a l'escola de ballet. Uns anys més tard, recull tots els esforços per arribar fins on és, protagonitzant el ballet del Llac dels cignes, davant de tot el públic, en especial del seu pare, germà i el seu millor amic de l'infància.

És d'aquestes pel·lícules que mentre la veus o després de fer-ho, et sens capaç de superar qualsevol obstacle i aconseguir els teus somnis si ho vols amb tota l'ànima. Quan es vol algu de debò se de lluitar per tenir-ho. No hi ha compensació més gran que fer i viure el que vols.

La recomano per a tots aquells que de vegades se senten incapaços de fer front a les adversitats.

Adéu!

Google Docs.

Avui hem conegut el Google Docs, una eina que aporta el Google. Aquest programa ens permet fer textos, presentacions, etc. compatibles amb el Word i el Power Point, entre altres. Té l'avantatge que el pots compartir amb els companys sense haber d'enviar -ho per email i així, no corre el risc de perdre alguna archiu important. Es poden penjar a internet però es privat, només ho pots tocar o fer-ne ús tu mateix o la gent que hi tinguis agregada. Hem investigat una mica com fer un nou document, com s'agrega o ser-ne tu mateix l'autor, etc.

Després la Loles ha estat explicant en que consisitira l'examen conjunt amb el professor Garreta, també com avaluaria el nostre blog i les entrades bàsiques i els seus requisits. Tot seguit ens ha deixat temps per modificar el nostre blog, fer feina o anar-nos a casa.

Una classe ràpida però contundent!

Adéu!

Jclic

A la darrera classe vam aprendre a fer servir el Jclic, un programa que consisteix en recrear diverses activitats educatives: trencaclosques, puzzles, associacions, sopa de lletres... Aquestes, no es presenten soles, si no agrupades per projectes que mostren tot tipus sequéncies educatives. Aquesta activitat l'hem fet l'Eloy i jo i hem escollit el tema del cos humà. Per a fer-ho hem seleccionat imatges de les parts del cos, de manera individual i col·lectiva. M'ha costat molt al principi trobar la relació dels jocs i les imatges, idear noves propostes educatives dins del joc i molt més trobar temps per a fer-ho. La nostre activitat està dirigida per a nens de P-5, ja que son activitats centrades en la lectura i el coneixement de les parts del cos. Hi han activitats de tot tipus, per exemple, puzzles, relacionar paraula-imatge, etc.

Desitjo que us agradi!

PD: a continuació us he penjat el nostre joc: Activitat.

Adéu!!

Exposicions, conte i notícia

Ahir va arribar el gran dia! Tots vam exposar els nostres videos referents a la setmana d'activitats extraordinàries, però d'una forma molt original i educativa, ja que ens haviem d'evaluar entre nosaltres, fixar-nos en tres blocs com la competència educativa, la gestió de l'informació i aprenentatge, i l'actitud i autoconeixement, tots tres amb una nota individual.

Després la Paula ens va felicitar per el nostre treball i va anar especificant grup per grup las virtuts i els defectes.

Tot seguit la Laia ens va explicar el seu conte, El dia que van intentar matar a l'amor. Un conte molt bonic en el que l'odi, l'enveja i altres factors contaminants en una relació, cap d'ells es capaç de matar a l'amor però apareix la rutina la qual té el poder de destruirlo. Llastima que l'ha explicat molt depressa sense deixar gaudir de cada part de la narració.

Seguidament la Marta i la Mònica ens han exposta l'actualitat educativa, la qual tracatava sobre un judici imposat a un professor per castigar a un nen per no fer els deures copinat cent vegades i després posant-lo de cara la paret davant de tots els seus companys. L'autor de la denúncia va ser el pare el qual no estav d'acord amb el tracte reput cap a la seva filla.

Aquest tema a donat molta polèmica i a classe l'hem debatit en tres grups: partes, alumnes i mestres. Tots tres hem respost a les preguntes que se'ns havien repartit i després em tingut llibertata per expossar les nostres opinions.

Tot i la quantitat de feina que teniem per avui em pogut sortir abans. Està comprovat que fer una bona feina té la seva recompensa, no?

Adéu!

Exposició setmana d'activitats extraordinàries

Després de molts intents per a fer-ho per que l'ordinador se'ns penjava, les imatges no es veien bé, les veus no s'entenien i sobretot que no ho guardavem adequadament... Hem aconseguit fer la película per a la nostre exposició del dimarts. En ella, la Marta, la Mónica i jo exposem els valors educatius i les aportacions com a persona al llarg de la setmana. Ho hem creat relacionant els valors i les aportacions amb imatges, per facilitar de forma més clara i comprenssiva l'explicació.

Espero que us agradi, ens a costat moltissim així que tingueu compassió de nosaltres, no?

Aquesta pel·lícula no hagués sigut possible sense les aportacions de:

Marta i Mónica a les veus.

Andrea suport técnic.

Mónica suport fotografic.

Marta suport afectiu.

Gràcies!

Adéu!

La primera ventafocs i Àgora

Em començat la classe parlant sobre els problemes de tenir tants treballs i tan poc temps. Després com teniem dubtes sobre el pròxim treball de l'Educació al meu país, els em aclarit i ja tinc una idea apròximada sobre la seva realització. Seguidament, em comentat Àgora, una pel·lícula que encara està als cinemes i l'haviem de veure. Tot i que hi ha gent que per diverses raons no l'han pogut veure, els altres l'hem comentat i han sortit opinions diverses, alguns els ha agradat molt, altres els ha decepcionat o s'esperaven més. Pot ser que sigui per les condicions en les que l'hem vista, és a dir, si ens l'hem baixat i no es veia bé o directament em anat al cine per veure-la amb alta qualitat.

A continuació, em comentat la nostre activitat educativa que haviem de fer el dimecres passat, en la qual jo i les meves companyes Marta i Mónica vam anar a la bilbioteca, tal i com he dit en altres entrades.

I quan ja no teniem res més a comentar i ja creiem que podiem marxar a fer els nostres treballs, la Laura havia d'explicar el seu conte, anomenat La primera ventafocs, on intervenen personatges de la mitologia egípcia com Iris i Osiris.

Un cop acabat, cadascú ha marxat a fer els seus treballs en grup o el que necessitin fer.

Això és tot amics!

Adéu!

Epaminondes!

Només començar la classe, la Paula ens ha repartit el dossier cinematogràfic de Billy Elliot. Tot seguit, hem comentat molt per a sobre la setmana extraordinària, remarcant quan era l'entrega i aclarint els dubtes que ens surgien sobre el tema. A continuació l'Aída ens ha explicat el seu conte anomenat Epaminondes, valent-se de dibuios fets per a ella per fer més amena i divertida la narració. M'ha semblat molt valenta i centrada, es veia que estava gauditn fent-ho i en cap moment ha dubtat referit al que explicava. És un dels millors contes que he sentit en aquest seminari.

Després ens ha entregat els treballs d'Educació i vida quotidiana, en el qual he tret un 8'75, cal dir que m'ha fet molta il·lusió i m'he sentit valorada en aquest sentit.

com ens va dir el dia anterior aquesta classe consistiria en deixar-nos temps per poder progressar en la nostre exposició sobre l'EMEE. Així ha sigut, les meves companyes Mónica, Marta i jo ens hem dirigit a la sala d'informàtica per comensar-ho, però que no teniem les fotografies per relacionar els nostres valors i aportacions, doncs hem decidit escriure'ls en papaer i quedarem un altre dia per gravar-ho i juntar les imatges.

Frase del dia: "Entre músics, artístes i altres habilitats sou un grup molt profund" .És una cita de la professora després de coneixer les nostres habilitats en la música, entre altres coses.

Adéu!

Auditori!

El divendres vam anar a l'Auditori ,situat davant mateix del Teatre Nacional de Catalunya.

Primer de toto hem assistit al museu de la música, on abans d'entrar l'Àngels ens a presentat l'experiència com si estiguéssim creant una espècie d'ambient màgic per als nens. com si entréssim en una cova on habiten els isntruments, i haviem d'entrar amb silenci i sense per cap so! Tot seguit, la guia ens a fet una visita recreada per als nens petits. He vist un isntrument que m'ha semblat molt curiós anomenat Armadillo i té al darrera un animal anomenat Chirango, es tarcta d'una espècia de mini guitarra.

El llenguatge musical sorgeix d'una necessitat d'expressió per comunicar o provocar activitats, emocions i sentiments en els éssers humans i adorar als déus, i en algunes cultures per influir sobre els animals i fenòmens naturals. La guia ha ciatat una frase que m'ha fet reflexionar:

"La música com a llenguatge només existeix mentre sona" . Veient les etapes he arribat a la conclusió que la música és un fenómen que no té un propi origen definit.

Un cop acabada la primera visita hem fet temps mentre esperàvem per entrar a veure un concert anomenat Concert de corda i descorda. Personalment, m'ha agradt moltissim perquè deixant de banda que estav dirigit per a un públic infantil i això ja és bonic de per si, les cançons que han tocat les coneixia i m'ha fet il·lusió poder-les cantar. M'ha fet pensar que hauria d'anar a veure més audicions d'aquest tipus per mi mateixa, t'enriqueixes i gaudeixes a la vegada, que més pots demanar?

Un cop acabat el concert, cadascú ha pogut marxar a casa seva però m'he quedat per demanar un programa de mà per si de cas.

ha sigut un dia molt interessant, per descomptat!

Adéu!

Escola Joan XXIII

L'activitat d'avui era una visita a l'escola Joan XXIII. És una institució privada promoguda pels Jesuïtes de Catalunya, tenen com a finalitat oferir activitats de formació en la seva triple dimensió: personal, social i religiosa.

Primer de tot ens han fet una xerrada conjunta a la sala d'actes,on ens han passat una diapositives resumint el que ens explicaven en cada moment. Bàsicament, el centre té unes propostes o finalitats concretes:

1.Formació académica (aprendre a aprendre).

2.Formació personal (aprendre a ser).

3.Formació social.

4.Formació religiosa.

També ofereixen USEE, cursos per a nens amb dificultats d'aprenentatge, el PQPI (auxiliar lampista) on nois que no tenen la ESO es preparen per tenir un titol de grau superior mitjà.

Els fets diferencials són:

-Atenció personalitazada

-Innovació pedagògica

-Innovació en TIC's

-Arrelada a l'entorn

-Treball en xarxa

El que m'ha cridat més l'atenció és el fet que educació infantil es compongui de 4 cursos: P-3, P-4, P-5 i P-6 (el que correspon a primer de pimària). Opinen que els nens als 6 anys encara no saben llegir i escriure prou bé com per començar primària, per tant, primària comença al segon.

Després, dividits en dos grups hem visitat el Cetei, on tenen un edifici adpatat a la informàtica i obert al barri, tot seguit hem anat a les classes amb els nens i les seves mestres. Cada classe tenia 12 nens, fent l'activitat que pertocava, molt tranquils i centrats, cap s'ha despistat per el fet que estiguessim allà observant-los.

L'experiència m'ha agradat moltissim! Espero que no sigui l'unica visita a una escola infantil.

Adéu!

Biblioteca Nou Barris!!

Com activitat educativa, el meu grup compost per la Marta, Mónica i jo hem triat anar a la biblioteca de Nou Barris per poder sentir com una noia explica un conte sobre Antonio Tàpias i la seva vida. La noia l'explica mitjançant fotografies d'ell, de la seva casa, dels seus hobbies, i sobretot, dels seus quadres juntament amb les tècniques que feia servir i els seus estris de feina.

El conte m'ha semblat molt interessant i útil, ja que ha fet participar amb preguntes sobre les fotografies que ensenyava, els feia raonar amb ella, utilitzant el sentit comú i els seus coneixements. Un cop acabat, passa a fer una activitat relacionada amb el tema. La noia els dona material de diferents formes i mides, amb els quals, els nens han de fer-los servir experimentant amb els relleus i les textures pintant a sobre d'un full blanc amb ceres de colors. Els nens en tot moment se'ls a vist molt participatius i actius, per el que he pogut percebre, tant les pares com els fills han sortit bastant contents. Es podria dir que s'en poden anar a dormir amb alguna cosa més sapiguda.

Des del meu punt de vista aquesta activitat ha servit per donar la oportunitat als nens de conèixer un autor vinculat amb la pintura. I alhora possicionar-se en aquest art i les seves técniques. A més, nosaltres també hem pogut fer l'activitat!!

Adéu!

Fundació Miró

Ahir vam visitar la Fundació Miró per la tarda, està situada a Montjuïc, davant d'un teatre romà a l'aire lliure. I tot ell envoltat de naturalessa.

Aquest aritista va néixer a Barcelona al 1893 i va morir el 25 de desembre del 1983. La seva fundació va ser creada després de la seva mort, al 23 de gener del 1986.

Per ordre de llista estavem dividits en tres grups, jo corresponia al segon. Només entrar ens van dunar uns audioguies per sentir les explicaciones dels quadres i escultures del museu. Tot i que no teniem guia, la Laura es va fer càrreg del nostre grup i anava activant els quadres que ella volia sentir juntament amb la resta. Hi havien quadres que em sonaven de veure'ls en morals, cartells publicitàris, etc, però hi havien d'alters que no els entenia, és on m'he adonat de la meva falta d'expressiò i comprensió plàstica. Però amb els audioguies amb vaig fer una idea de la trajectoria progressiva de Joan Miró. Em va fascinar la forma com expressava a la dona i els seus sentiments envers la Guerra Civil.

El dramatisme i la tensió de la figura, predominen a partir del 1934. Tenia un pressentiment de la catàstrofe de la Guerra Civil, d'aquí l'angoixa tràgica anomenada Pintures salvatges, on pintava personatges en forma de monstres per expressar la mort davant la innevitable guerra.

Més endavant comença a pintar obres consolidades en un llenguatge poètic, trebala amb séries de constel·lacions. Amb un tras fi i regular. Prén coma personatge principal a la dona, en moltes de les seves obres més actuals.

Personalment les obres que em van agradar més són:

-ocell solar (guarda l'aparença)

-ocell lunar (semblança amb el món mironià)

-Parella d'enamorats dels jocs de flors de l'atmetller, fet amb resina sintètica pintada.

-Estela de doble cara ( gres i esmalt)

-Dona (bronze)

-dibuix-collage

-L'ampolla de vi (oli damunt de tela)

-Tot és il·lusió, potser

-El diamant somriu al crepuscle( nova harmonia fruit del terrestre)

-L'estel matinal

-Personatge davant el sol (acrílic damunt tela)

-Pagès català al clar de la lluna

-Maig 1968

Són algunes de les obres que em van fer pensar i relfexionar en l'art de la pintura de Miró, ens els seus traços, la seva expressivitat, força, temors, etc.

Aquest museu, per fer una excursió amb els nens, caldria treballar abans amb ells a l'autor i algunes de les obres, i portar-los a visitar obres detallades perquè puguine veure per ells amteixos la grandessa del autor i de l'art indenfinit.

Ha sigut un dia profitós!

Naturpark

El dilluns 16 de novembre vam fer una visita a Naturpark, és un jardi de cordes situat Cerdanyola. La Pilar ens va portar en cotxe a la Míriam i a mi. Un cop vam arribar vam signar la llista i vam anar cap a la caseta dels monitors per col·locar-nos en gups. Primer de tot ens van ensenyar a posar-nos els arnessos,ben lligats que no sigui cas que caiguem! Després vam veure com un monitor ens ensenyava a fer sevir totes les "atraccions", tot seguit, ens hi vam pujar nosaltres per fer pràctiques, abans de pujar-nos a les més perillosos i dificils.

Un cop fetes, cadacú es va anar al color que es veies capàs de fer, cada atracció tenia un color segons el seu nivell de dificultat. Els colors eren el verd, el blau, el taronja, el vermell i el negre. Jo només em vaig veure capaç de pujar al verd i al blau, i amb aquest últim ja en vaig tenir suficient. Era conscient que em costaria acabar el recorregut, però era qüestió de superar-me, no se quan podré tornar a tenir una expriència com aquesta, i ,tot i que vaig tenir por en tot moment, la sensació de satisfacció que sento ara, no la canviaria. No m'he fet enrera davant les meves pors, si no que més aviat, les he afrontat. Cal dir que a l'última part del recorregut em va agafar pánic, perquè era conscient que estava cansada, no tenia les mateixes forces del principi però si que tenia molta més por. Però gràcies als ànims de les meves companyes i del professors Juanjo vaig aconseguir acabar-ho!

Aquesta sortida tenia com a finalitat reflexionar sobre com podriem fer una excursió així amb els nens petits. Abans de tot hauriem d'estar segurs que el centre té una asseguransa de risc per qualsevol accident, després anar un bon nombre de professors o monitors equivalent al número de nens que hi vagin, aproximadament 15 nens per cada dos professors, diria jo.

Aquesta acitivitat l'he vist com una forma de prendre consciència als nens dels riscos però a la vegada de la seguretat amb la que es poden fer aquests jocs, és a dir, els nens en aquests llocs aprenen a coordinar els braços i les cames, a pensar com fer el circuit i tenir sentit comú i consciència del que estan fent. I estar satisfets i contents amb ells mateixos d'aconseguir-ho o com a mínim intentar-ho.

Va ser un gran dia, tot i els dolors que tenia l'endemà de tant d'esforç físic!

Ho tornaria a repetir, se'ns dubte!

Adéu!

Windows Media Maker

L'últim dia de classe vam crear un comte a Slideshare, un programa on la gent puja els seus Power Points o presentacions.

Després la Loles ens va ensenyar a treure profit del Windos Media Maker, un programa que seveix per fer pel·lícules, mitjançant la unió de fotografies, música o veu de fons. I això és el que vam fer. Amb el relat que vam llegir a Comunicació oral i escrita, l'haviem d'enregistrar amb la nostre veu, possar-hi fotografies que tignuessin relació amb el relat i música de fons.

Mentre anavem fent el treball, haviem de guardar qualsevol progres en una carpeta, tot junt.

Un cop estavem en el programa en qüestió, importem les fotos, seleccionavem les que voliem fer servir i ens apareixien a un carpeta, després les arrosegavem segons l'orde d'aparició, les hi podiem posar efectes amb transicions de video o efectes de video, els quals haviem d'eliminar-los si no ens acabaven de fer el pes, abans de possar un de nou, ja que eren acumulatius.

Un cop ordenades hi afegiem la nostra gravació oral, del relat gravat amb Audacity juntament amb la cançó escollida. Aquesta part va ser més dificil perquè ja era dificultós gravar la nostra veu, amb un bon to i vocalització, com per afegir-hi una cançó que no destaqués més que la meva veu. Però ho vaig poder fer!

Quan arriba l'hora d'unir-ho tot ,s'ha de mirar que les imatges concordin en el temps amb el que les estas explicant, és a dir, coordinar el temps mitjatntçant mostrar escala del temps segons la duració del video.

Un cop fet... Guardar al equip, posar el nom, següent, mostrar aplicacions, més adequat a la mida del video(aprox. 1-2 megas) que són 320-240 píxels i finalitzar.

Tot i que al principi sembla dificil, quan l'hi agafes la pràctica t'agrada la sensació de crear una pel·lícula. Per cert, aqui us deixo el meu treball, és un relat de l'últim llibre de la saga Crepúsculo, el llibre es diu A trenc d'alba. La música de fons és la banda sonora anomenada bella's lullaby.

Desitjo que us agradi!

Adéu!

Educació i vida quotidiana

La classe passada vam entregar el treball d'Educació i vida quotidiana. Avui l'hem comentat a classe però abans, cadascu individualment, ha fet la fitxa que després comentariem per grups. Es tractava d'escriure tots els valors que hi sorten reflectits, escollir el nostre capítol preferit i fer una pregunta referent al llibre. Un cop fet, ens hem situat per grups, segons la pregunta que habiem de treballar. Tot seguit el nostre grup ha llegit tots els valors que s'han recollit de tots els nostres companys. El grup 2 ha dit els capitols més votats els ha comentat, a continuació el grup 3 ha llegit les preguntes de cadascun de nosaltres i les ha analitzat de forma col·lectiva.

La Lorena ha comentat el seu assaig preferit, Vermell i blau. I d'aqui la professora ha tret una reflexió interessant: " Hem de ser capaços de dubtar de forma positiva del que sentim i vivim". Jo he comentat l'assaig de Les matemàtiques i els pirates, del qual també n'hem fet una reflexió: "Ensenyant, s'aprèn el doble. Ensenya i aprendre van junts". Com a professors tenim una responsabilitat sobre els nostres alumnes però tenen els seu limit, no hem de deixar que ens afecti a la nostre vida privada.

Acabada l'activitat, la Meritxell ens ha explicat el seu conte, El present sempre guanya. Mentre ho feia ha dit una frase que m'ha agradat: "Escriure és fer passar les paraules en fila india, en un ordre i sentit". Cal dir que li ha costat concentrar-se, ha començat bé però s'ha relaxat i s'ha quedat en blanc però amb esforç i paciència ha pogut acabar-ho.

Aquest ha sigut el nostre dia de seminari.

La frase clau d'avui és: "Tot professor ha de prendre consciència del treball que mana als seus alumnes".

Això és tot!

Adéu!

Fi del món cinéfil

Tal i com diu el títol avui s'han acabat d'expossar les pél·lícules restants.

-El Crisitian ens ha exposat Los niños de Haung Shi, la qual ha sigut la guanyadora per votació. ens ha ensenyat el trailer i com ha dit que tenia parts romàntiques doncs la veure segurissim!

-La Meritxell i la Laia han escollit Fuerte Apache, la qual fins que no l'han explicat, creia que era infantil. Ho han fet força bé, han estat ben comprenetrades.

-La Mónica amb Rebelión en el aula, que no només m'ha semblat una bona pel·lícula sinó que també ho tenia molt ben preparat i aixó s'ha agreït més. Ja que estava molt vinculada a la escollida per la Iolanda, doncs ha proseguit ella amb Mentes peligrosas. Aquesta és l'única que ja havia vist ,de els explicades avui. Aixi que la recomano!

-I per últim nosaltres, la Marta i jo, exposant Los chicos del coro, mostranr primer un tràiler perque tinguessin una idea de les veus prodigioses d'aquests nens i després hem fet un llarg resum i hem citat els rpemis i les nomincaciosn d'aquesta magnífica pel·lícula.

Tot seguit, teniem conte i actualitat educativa:

-La Iolanda ens ha explicat El molinet màgic. És com un conte infantil amb la finalitat de que els nens es facin una idea sobre els raons per la qual la mar és salada. M'ha deixat meravellada amb la naturalitat i la tranquil·litat amb que ho ha fet. Cada cop els explican millor.

-L'Ana i la Laura han presentat la seva notícia sobre Impossar el català a les universitats. En comtes de fer un debat sobre el tema, ens hem organitzat per parelles i hem pensat alguns eslogants per posar-los a la postals publicitàries que es reparitan a les facultats. Entre tots hem votat les preferides i han sortit guanyadores dues:

1. El català es gradua, de la Sílvia i la Lorena
2. La nostre llengua és el nostre futur, de la Marta i la Iolanda.

Després de tota una cessió educativa hem arribat a la conclusió que "els alumnes no són els únics que poden evolucionar amb una bona educació, sinó que els mestres també".

Però la frase amb la qual hem quedaria avui és: "donar efecte als nens és important per a la seva educació". A vingut al cas, després de sentir una noticia sobre un experiment realitzat amb dos ximpanzes. Un convivint amb una mare de veritat, que li donava carinyo i amor i l'altre amb un peluix que simulava la seva mare, la qual només li donava de menjar. aquest últim acabava morint per la falta d'efecte matern.

Tot i la quantitat de feina que teniem que fer, hem sortit abans i això cal recarcar-ho!

Adéu!

Mòn cinèfil

Avui hem fet una mica de tot, com aquell que diu.
S’ha començat amb l’actualitat educativa de la Iolanda i jo, tractàvem el tema sobre la proposta de canvi dels noms de vacances de Nadal i setmana Santa. La meva companya ha exposat el tema i després jo he procedit a presentar el debat i fer tot el que cal per fer-ho. Personalment crec que no ha anat del tot malament, tot i que la classe estava una mica adormida.
Després la Paula ens ha donat un fullet educatiu on surt les activitats extraordinàries que farem d’aquí a dues setmanes, del 16 al 20 de novembre. Seguidament l’Ana Montserrat ens ha explicat el seu conte, La botiga dels records, cal dir que ho ha fet amb molts tranquil·litat, com si ho fes cada dia o estigues mantenint una conversa amb alguna de nosaltres. El conte m’ha encantat, és molt realista i profund.
I el tema d’avui ,principalment, era explicar pel·lícules. Han començat l’Aida i la Sara López amb Matilde, hem vist l’inici del film i ens l’han explicat amb detall. Han prosseguit la Laura i l’Ana amb El Niño del pijama a rallas, la qual prové d’un llibre que me l’he llegit i m’ha impactat molt. Amb la Silvia i la Lorena hem vist un tràiler de La lengua de las Mariposas, m’ha semblat molt profunda i molt ben explicada. Després la Paula ,amb molt d’esforç i valor, ens ha explicat Ágora, però com que està als cinemes no hem sabut el final. Després La Ola amb la Pilar, una història basat en un exercici d’autarquia que acaba sortint de les classes.

Com els temps se’ns a acabat ho hem deixat aquí.Cal afegir que després de cada presentació puntuàvem la pel·lícula i l’exposició.

El pròxim dia exposaran els restants. Hi ha una frase que va dir la Paula, referen a l’última pel·lícula, que hem va fer tenir por. “Tot el que ensenyem als nostres alumnes, surt de l’aula i té unes conseqüències.” No era conscient que ser mestre infantil tingués tantes responsabilitats.
I una altre frase molt encertada: “Moltes vegades pensem i som com els altres volen que ho fem”

Adéu!

Power Point

Avui, en un principi havíem de fer una activitat mitjançant el Power Point però com la setmana vinent tenim els debats en grup gran amb el professor Garreta i la professora Loles, doncs hem aprofitat per exposar el Power de la Meritxell i la Laia. Després de veure com l’hem de presentar, hem hagut de llegir un article sobre Les presentacions a l’Educació.En ell, ens explica com hem d’exposar un treball utilitzant programes com el Power Point. Fins ara, l’utilitzàvem com a guia i quan més text hi posàvem, doncs millor. Així ens asseguràvem de no perdre’ns durant l’exposició. Però, estàvem equivocats, aquest programes de diapositives ens són útils com a guia per a les nostres explicacions però no per llegir directament el que posa en elles. A part del Power Point, existeixen altres programes com el Slide Share o de Slideboom i Google Docs.

A continuació, ens ensenya com estan estructurades aquestes presentacions: les diapositives(eix central d’aquest programes), els objectes (com els textos, fotos, vídeos,etc), les transicions (efecte sonor o visual entre les diapositives), les animacions (efectes visuals o sonors dels objectes presentats en elles) i ,finalment, les accions (conjunt d’accions que realitzem quan fem clic sobre un objecte).

La millor manera de dur-los a terme en l’educació és penjant el mínim text, només els títols per saber d'on podem partir en una explicació. Exposant fotos per ajudar a millor la comprensió en els oients o vídeos on s’exposin exemples del tema presentat.

Això és tot per avui!

Adéu!

Classe intensa!

Després d'escoltar diferents contes, avui m'ha tocat a mi! Es diu Eros i Psique. Una història d'amor que fa front a les adversitats de la vida.

Portava tot el dia molt nerviosa, el cas és que hem sabia el conte però estava tant preocupada per que s'ha m'entenguès que tenia petits"lapsus"en el relat. I al final ni he controlat la vocalització, ni la rapidessa i no he aconseguit explicar -lo bé. Aix!

Tot seguit hem començat amb la presentació dels nostres blogs. De fet, excepte alguns blogs claus, la resta els faltava alguna part de la pauta que la Paula ens va donar per fer-ho. Entre ells estava el meu, que per cert, quan l'he anat a expossar no estava a la llista, ja que els seminaris són de 14 i amb mi fem 15 doncs no està modificat. aleshores he tingut que entrar al meu através de blogger.com. Tots hem llegit alguna de les nostres entrades i si havia algu que tenia dubtes sobre la realització d'alguna cosa referent al blog, doncs era lliure de preguntar-ho.

Tot i que hem començat fent-ho molt pausadament, la final ,els ultims blogs s'han expossat més ràpid perquè se'ns venia el temps a sobre. Tots els blogs hem tenien a mi de seguidora i el que m'ha soptat és que els fés il·lusió, m'han agradat les sevs reaccions.

Bueno, doncs acabem amb la frase del dia:

"És més dificil reescriure el que ja està escrit".



Adéu!

Retrat

És una noia de mida estàndard, prima i de pell blanca. tés els cabells ondulats i castanys, gairebé sempre els porta solts i li arriben fina les espatlles. Sota els ulls grans i rodons de color verd hi te pigues que li afavoreixen bastant. Un nas llis, prim i punxegut i una boca petita de llavis finets i llargs.
És molt freqüent veure-la amb mocadors o bufandes al voltant del coll, texans no gaire amples i unes sabates o bambes còmodes però boniques.
Sempre se la veu somrient i desperta tot i que sembla molt calldad, quan parla tothom se l'escolta, igual que fa ella quan ho fan els demes.

Qui serà? ...doncs la Iolanda!

Si debatim, fem-ho bé!

El dimarts es va fer una sessió informativa a l’auditori de la facultat i no es va fer seminari.
Per tant, tenim feina endarrerida!
La Silvia ens a explicat un conte anomenat L’últim metro de la matinada, que personalment no només ha aconseguit que ho anés imaginant sinó que m’hagués quedat escoltant més estona estava intrigada en com seguia aquesta parella.
La Pilar amb molts nervis a aconseguit explicar-nos prou bé Lilo, la historia d’un poble sense nom però que li posen Lilo en honor a un nen que tot i no poder parlar aconsegueix jugar a les endevinalles com la resta dels nens. No només ha donat una lliçó als habitants del poble, pares i fills, sinó que ha fet un esforç de superació personal.

Després la Meritxell i la Laia han exposat la seva notícia educativa, Educació garantirà la prioritat del català als llibres digitals. Aquest tema ha aconseguit que debati quasi tots, no bé però ho hem fet, hi ha gent que segueix sense parlar però crec que ho acabaran fent. Per la meva part no em puc resistir a parlar i opinar, són temes dels que he sentit i m’interessen.

I... se'ns ha acabat el temps, ho hem agut de deixar aquí!

Avui hauriem d'haver presentat alguns blocs però no ha pogut ser.

Adéu!

Segona part Gimp

Segona:
Amb una altre foto he retocat al meu gust, és a dir, canviar el color, la tonalitat, la llum, les mides i sobretot els píxels per poder-la publicar aquí. Després de provar colors i tanalitats he triat aquesta.



Després amb la mateixa he retallat la silueta de la mónica fent
els pasos següents:

-selección/ imagen libre
-reseguir la forma

-invertir selecció

-desenfoque fondo

I així ha quedat!

Està bé, no?

Adéu!

Imatge Digital

Digitalitzar és convertir un document en un codi digital a través de píxels interpretats per l’ordinador en un codi binari, que són punts i zeros. A partir d’aquí obté una seqüència que correspon a una digitalització d’una imatge que nosaltres veiem en una pantalla.
Avui, hem utilitzat el Gimp, un programa d’edició d’imatges digitals lliure i gratuït. Amb ell, les fotos fetes a classe les hem pogut retocar, retallar, invertir colors, etc.

S'han fet dues activitats:

Primera: enquadrar una foto i graduar els píxels perquè hi càpigan al blog.Un cop tenim la foto l'hem de possar a 350 píxels de base i garantir que l'escala estigui lligada. Això fa que el programa calculi la proporció. Un cop fet, es guarda l'imatge en format jpg i llestos.

Blocosfera

El grup de la Sara, en Guillem, la Mónica, l'Eloy, la Marta i jo em creat un bloc anomenat Aprén cantant i jugant. Aqui exposem noticies, opinions o tècniques d'estudi per aprendre millor les llissons a traves de cançons i jocs. Així es preten estimular l'ensenyan-se als alumnes, fer-la més divertida e innolvidable.

Aquesta idea a sorgit a través d'un treball a classe, anomenat la Blocosfera. Es coneix com un món de blogs, creat per blocaires per la capacitat d'entrellaçar blocs entre ells i crear una relació entre el lector amb l'editor i així poder compartir un opinió sobre un mateix tema. Fent que puguin comentar-se mutuament o compartir enllaços. Així és pretèn fomentar una cultura molt més amplia a través d'Internet.

Adéu!

Reflexió

La classe d'avui es podria resumir en dues paraules: reflexionar i millorar. I això per què?

Doncs perquè amb el treball que em entregat de Com eren els meus mestres, em fet un viatge al passat recordant els nostres professors i reflexionant sobre ells, el que ens han aportat i tenir un exemple de com volem o no, ser.

Millorar, per el fet que, si hi ha algun especte del teu passat que no ho has viscut gaire bé, sapiguent-hi on ha estat el teu error, el pots millorar. De fet, el conte que ens ha explicat la Lorena Rodríguez, anomenat Conte dins un conte, també deixa com una reflexió sobre el fet de buscar els tres peus al gat o anar a buscar lo que no tenim, és a dir, no em de viure pendent dels nostres temors ni molt menys buscar-los, perquè ja vindran sols, el que em de fer es viure el dia a dia el millor que poguem perque sino no aprofitem la vida, pensant en els perills que tenim a la cantonada, quan de veritat en succeeixi algu, ens empanadirem de viure amb pos.

Adéu!

Cultura lliure i Programari lliure.

Creative commons és una organització que desenvolupa plans per ajudar a reduir les barreres legals de la creativitat, mitjançant noves tecnologies i legislacions. Amb això es preten garantir els drets de l'autor i ,aíxí ,evitar còpies i altres problemes.

Cultura lliure és tota aquella creació que advoca per a l'elaboració i difusió de la cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables al programari lliure.
Webs com Flirkr i Wikimedia són webs llicenciades en creative commons. Totes les imatges que trobem en aquestes webs es poden utilitzar seguint les normes que posa l'autor.

4 siutacions per al debat:
Opció A: No es tardaria gaire en sentir queixes dels pares sobre la necessitat de portar unes bambes amb unes marques exigides per el professor. Ell només pot donar idees sobre els materiasl adequats però res més.
Opció B:El professor demana que els alumnes busquin fotos i les enganxin al Word, per tan, està condicionant a utilitzar el rpograma i adaptarse a les seves condicions.

Opció C: Es fan dos requisits per a l'activitat, utilitzar el power point i la versió 2007, qualsevol altre no li serveix.

Opció D: no demana una marca en questió sino dona l'ocpió d'agafar-la si l'alumne vol. i no especifica cap!

Crec que la resposta vàlida és l'opció D. Totes les altres parlen de programes comercials.


Adéu!

Un Bon Inici!

Per avui haviem de portar llegit els Criteris per a l'elaboració i presentació de treballs, i entregar el treball La Biblioteca : revistes educatives, em anat dient per ordre noms de revistes infantils i la Paula les ha escrit a la pissarra. Avui comencaven els contes i els debats. El conte d'avui l'ha explicat la Sara López i es titulava el Mite de Persefuna, és de la mitologia grega, de fet no només ho ha explicat correctament , amb ordre i amb bon vocabulari sino ho ha gaudit. Li he preguntat si li agradava aquests mites grecs i clarament a dit que si.

Després la Sílvia vives, la Lorena Rodríguez i la Paula Centeno han exposat el seu debat sobre El nou calendari escolar al setembre de 2010, ens han repartit un resum de la notíca extreta del País i després l'han explicat elles, al debat ens hem divit en tres grups: professors, alumnes i pares o família; elles feien de mediadores. Al principi estavem descentrats no sabiem ben be quan entrava cadascu o el seu torn, però em anat fent que fluis i al final no ha sortit tan malament. Això si, despres em dit els aspectes que es poden millorar i els positius.

M'agradat bastant això del debat, no només ens informem de l'educació sinó tenim l'oportunitat de debatir els temes que sorgeixen, tot i que no canviem res però expossem el que pensem, amb educació i respectes, és clar.

Ha sigut un bon inici, tot i ser les primeresen exposar dos treballs que mai haviem fet, ho han fet prou bé.

Adéu!

Audacity

El Dijous passat amb la Marta Grau vam utilitzar l'Audacity. És un programa en el que podem enregistrar la nostre, música o altres sons.
Per una banda, vam buscar frases educatives i les vam enregistrar, per una altre, haviem de triar una cançó que sones de fons a les nostres veus. Un cop gravades les vam tallar, vam modificar el to perque quan comences no ho fes mol fort i quan parléssim s'ens sentís de manera que mentre parlàvem la cançó sones més fluixa.
Despres vam posar les nostres veus enregistrades al moment exacte en que la música dismunïa per donar pas a la gravació. Les veus o la cançó les haviem d'exportar a WAV per sentir-les bé. Un cop guardades, Proyecto, importar audio i es juntaven les veus amb la música, i ... Ja està!

I avui l'haviem de portar acabat i penjar-lo! Atraves de la conta gmail, hem enganxat l'enllaç al bloc.

Archiu

Adéu!

Presentació seminari

El dimarts passat vam tenir la primera classe de seminari, vaig conéixer la nostre tutora, Paula Mayoral.
Ens vam presentar cadascu mitjançant les nostres claus; haviem de saber quines eren de cada un i tot seguit, dir qui erem, que haviem estudiat anteriorment, si treballabem, per que voliem fer educació infantil i per últim dir 3 característiques pròpies. Així ens vam conèixer tot el grup, de fet, m'agrada el meu grup, hi ha molta varietat, moltes idees i opinions diferents i crec que podrem aprendre bastant d'aquestes classes.

Per la pròxima classe hem de portar un objecte educatiu i escriure un redacció a mà sobre què és educar? I, perquè volem ser mestres?

A part de llegir tots els dossiers que ens ha donat i preguntar coses que no tinguem clares el pròxim dia.

Adéu!

1 d'octubre de 2009

Avui a classe hem tractat la Gestió de la informació, en especial, els principis bàsics i el bloc de notes de google:

Els principis bàsics ens donen unes eines per a millorar les nostres capacitats de gestions que fem per internet, com dominar els navegadors, saber el que són els cercadors i llenguatge d'informació que serveixen per buscar referents que ens ajudin a acotar una cerca. També hem vist els criteris de selecció on s'ha de tenir garantia de que l'informació és bona i certa. En ella s'evalua la font d'on provè la informació, per exemple, la wikipèdia és una font fiable.
El bloc de notes de Google fa referent a les comptes o webs que volem guardar després del seu ús i així facilitar la seva busqueda la pròxima vegada.

Són coneguts el Delicious (en angles), un servei de gestió de marcadors socials a la web. No només pot guardar blocs com les webs, si no que també permet compartir-los amb altres usuaris i determinar quants enllaços té una web en concret.

I el Notebook és un servei gratuït que ens proporciona una manera simple d'organitzar notes al navegador per internet. Aquesta eina personal permet a l'usuari seleccionar un text, imatges o altres,d'una pàgina web mentrestant es navega, permitint guardar-les en un Notebook en línea, accessible des de qualsevol ordinador i compartir-les amb altres persones.

De tots els servidors disponibles per a guardar adreces o dades importants, em quedo amb el Notebook que em permet desar textos, frases o qualsevol tipus d'informació necessària.

I aquesta ha sigut la classe d'avui.

Adéu!